A l’altra banda de l’oceà Atlàntic

Ja fa uns quants dies que torno a rondar per l’altra banda de l’Atlàntic, a Kennett Square de nou, per tal de poder fer recerca amb tranquil·litat. Molta parsimònia, molta fred, amb temperatures que no superen els 0 graus en moltes ocasions. Neu, sol, tempestes, però em manca quelcom. I aquest quelcom és la meva gent, el que em fa créixer a cada instant, el que dóna sentit a la meva vida. Aquesta aïllament mig volgut ajuda a valorar més el que es deixa a l’altra banda de l’Atlàntic, en aquell racó del Mediterrani a on la meva vida té la seva base, a on tot pren sentit. Però també estic contenta de poder gaudir de noves experiències i entendre una mica més aquest món, sovint boig.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís