Charlie Hebdo (i IV)

Arran dels fets a la redacció de Charlie Hebdo es va estendre una gran onada de solidaritat a favor de la llibertat d’expressió. La consternació i la por van deixar par a la ràbia i a la solidaritat i a la unitat. Perquè les víctimes de la barbàrie som totes i tots. Una de les coses més impactants fou l’assassinat d’un policia musulmà, Ahmed Merabet, a mans d’aquells que deien defensar  i protegir l’islam. Com resava  una fotografia, els assassins són terroristes, no musulmans. El musulmà era el policia. Cap dibuix, cap frase, cap expressió  justifica la mort.   S’hi pot estar o no d’acord, però com deia Voltaire “No estic d’acord amb el que dius, però defensaré amb la vida el teu dret a expressar-ho”.  I això és el que ens ha de fer grans com a humanitat. Que cap fanatisme destrueixi l’essència de les persones, l’essència de la humanitat. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís