“CACIC DE FIRETA”, de Josep Pastells

El llibre “Caic de Fireta”, de l’editorial Pagés, és l’onzè de el periodista Josep Pastells, i narra la història de Prefecte Pèlach Canyes (PPC), un nom certament molt ben trobat, que és un periodista de mitjana edat que finalment troba feina després de 15 mesos a l’atur: muntar un diari a mida d’un cacic. A partir d’aquest encàrrec, se succeeixen una sèrie d’esdeveniments que es van desllorigant durant les pàgines d’aquesta novel·la, que personalment se m’ha fet curta.  El llibre combina a la perfecció unes ironia i sarcasme amb moments més seriosos i d’humor negre i algunes dosis d’erotisme.  Es narra l’auge i el declivi de PPC, que és capaç de llepar el cul al seu “jefe” per tal de no perdre la seva feina; aguanta humiliacions i acumula ràbia que s’acaba convertint en benzina per la seva particular venjança contra el magnat (molt ben trobat el nom de Magnus certament), amb un particular recargolament mental que desemboca en un final ben complex.  Entre línies també es pot llegir l’atracció que provoca l’erotisme del poder, ser el mascle alfa en Magnus. En aquesta novel·la hi ha diferents tics molt característics de tirans i cacics: un d’ells és la manipulació i l’ús que fa el magnat dels seus subordinats. Els mou com titelles al seu gust, ja que ell té el poder, per tal de poder aconseguir els seus objectius. És particularment encertada la descripció que es fa dels llepaculs, parlant clar, que envolten a la gent poderosa per poder sucar del plat. Segur que podríem trobar exemples ben reals de tots aquesta gent que fa cort al magnat. Un altre punt que és força comú en la nostra societat i que crec que queda molt ben reflectit a la novel·la és el fet de trepitjar a altra gent per aconseguir els objectius, de manera que es tapen els misèries i les mancances d’aquestes persones grimpadores, que tenen com a única bassa per poder aconseguir els seus objectius els fet de tenir morro, ambició i no tenir escrúpols. El súmmum, molt ben trobat és quan en un moment del relat, el Magnat, ejacula de plaer quan veu caure a PPC; el màxim exponent de la roïnesa, de la manca d’escrúpols i de sentir-se satisfet en veure caure a l’altre. En resum, “Caic de fireta”, que per cert és Premi de Narrativa Breu Ciutat de Mollerussa 2014, és un llibre fresc, irònic, dinàmic, d’aquells de ben passar i que fan ben pensar! Nou us el perdeu!!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís