Sí, que boig el món...

El juliol ha estat curull en notícies devastadores. La terrible catàstrofe a Gaza, amb no sé quants centenars d'innocents morts, un avió abatut a Ucraïna amb moltes víctimes civils, nens, famílies senceres, un bon grapat de científics... Veien la devastació que som capaços de provocar, entra la por que no ens acabem matant uns a altres en una guerra mundial. Però el que m'indigna moltíssim és el doble rasant que tenen alguns països: per davant fan un paper i per darrere un altre, o fos cas que les elits econòmiques s'enfadessin... Cada dia que passa m'adono més (per si no me n'havia adonat prou!) que vivim sota l'esclavatge dels diners. Els rics manen, per fer-se més rics, a costa de vides innocents... Vénen ganes de maleir el moment en què es van crear els diners.....
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís