Donosti, dia 3 (27 de juliol de 2014)

Al hostel la nit no ha estat tant plàcida com hauria d’haver estat. La colla de companys i companyes que hi dormien es passen fins a la matinada, fins gairebé la sortida del sol, tocant la guitarra, cantant i bevent, sense que puguem fer un son gaire llarg. Malgrat que els hi demanem silenci unes quantes vegades, els nostres precs són nuls, així que acabo dormint ben poquet. Quan ens llevem, sembla que estiguem ressacosos, i a fe que ho estem, però de son. No tenim gaire temps de fer res més que ordenar la maleta i marxar. Tota la gent que s’ha passat la  matinada fent festa, dorm. Pugem al cotxe (el dia de l’arribada vam estar de sort i el vam poder deixar prop de l’allotjament sense haver de pagar!) i marxem de la ciutat. Aquesta vegada tornarem travessant l’estat espanyol i Euskal Herria. Marxem de Donosti en direcció a Pamplona. El paisatge per aquells verals és brutal. Ens parem un moment a esmorzar i reprenem la ruta. Gràcies al sol que entra per la finestra, m’entra la “nyonya” i m’acabo adormint fins que arribem a Saragossa. Un cop allí, ens parem en un poblet a fer un mos i reemprenem la ruta que ens retorna a la nostra estimada Catalunya. Un cap de setmana diferent en un país que m’encanta, Euskal Herria. M’ha agradat comprovar que encara hi ha molta gent, sobretot jove, que parla en èuscar entre ells i que també hi ha molta gent amb consciència de país. I per variar, catalans per tot arreu! A veure si la pròxima vegada puc retornar al “Peine del Viento”o a el “Monte Urgull” (http://es.wikipedia.org/wiki/Monte_Urgull ) Fins aviat, Donsti!!