Donosti, dia 1 (25 de juliol de 2014) (I)


No fa ni tres hores que m’he allitat i ja sona el despertador.  No tinc gaire temps de fer el ronso: vestir-me i marxar cap a Banyoles, a on m’espera la resta de l’expedició amb què anem a fer una escapada a Euskal Herria. Pugem al cotxe i tot i els intents de mantenir les parpelles obertes i mantenir una conversa, no puc. M’adormo i quan em desperto estem un xic desorientats. Sortosament, trobem la ruta correcta, en ple territori francès. Mentre anem cremant asfalt, em revé a la memòria el viatge que vaig fer fa uns anys per aquells verals, en plena ruta dels càtars. Els paisatges, els castells, la història, la visita a Foix i a Muret es confonen en el meu pensament. Parem un moment per fer un mos i continuem la ruta. Quan veig el cartell de Baiona, se m’escapa un somriure interior en recordar les festes de la ciutat, una mena de Sant Fermines molt bestials. I casualitats de la vida, resulta que són festes de nou! Per l’autopista ens avancen cotxes amb gent vestida de vermell i blanc! Llàstima que no serem a temps d’anar a treure el cap a Baiona... Anem tirant i ja passades les dues arribem a territori de Nafarroa. Ens perdem per camins de muntanya, per pobles teòricament francesos però amb essència basca. Finalment, arribem al nostre destí: Zugarramurdi (http://ca.wikipedia.org/wiki/Zugarramurdi; http://es.wikipedia.org/wiki/Zugarramurdi) , un poblet perdut conegut per les seves coves. El poble està del tot preparat i avesat pel turisme que els hi porta les coves.  El poble és acollidor, amb un pàrquing per a cotxes i autobusos que queda ple en un tres i no res. Ben bé al costat del mateix pàrquing hi ha un petit lloc habilitat per a menjar; directament hi anem a omplir el forat que portem a l’estómac. Prop nostre s’asseu una família que resulta ser catalana. Després de dinar, anem directament cap a visitar les coves, gairebé a tocar del mateix poble, un poble amb unes vistes magnífiques, tot verd al voltant, vida de pagès, vida de tranquil·litat. Els oriünds i els forasters es barregen sigil·losament. Un cop davant de la porta de les coves, paguem els 4 euros que val l’entrada i anem a explorar. El full informatiu que ens donen és en català i també veiem que al dia següent faran un espectacle muntat per la “Fura dels Baus”.  Les coves són conegudes perquè sembla que allí s’hi celebraven aquelarres i van acabar en un procés contra la gent que hi participava. Moltes dones del poble van ser cremades, acusades de bruixeria per culpa de supersticions.  
(La fotografia correspon a les coves de Zugarramurdi) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís