Donosti, dia 2 (26 de juliol de 2014) (I)

La nit ha estat plàcida a Donosti (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Sebasti%C3%A0 ). No sé si fruit del cansament acumulat, però dormo com un tronc, sense saber gaire què succeeix al meu voltant, sortosament. Em desperto quan ja el sol és ben enlaire i mandregem una mica pel hostel. Ens posem els biquinis i no tardem gaire a marxar cap al centre de la ciutat. La primera parada la fem en un bar per esmorzar, però marxem escaldades, ja que el preu que ens cobren és d’allò més abusiu! Tot remugant anem cap a la platja de la Contxa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Platja_de_la_Concha), que segona la viquipèdia: “La Concha (Kontxa Hondartza, en èuscar, platja de la Petxina en català) és una platja de la ciutat de Sant Sebastià (País Basc), situada a la Badia de la Concha. És considerada la platja urbana més famosa i important de tot el país.

Situada a l'oest de la desembocadura del riu Urumea, separada del mateix pel mont Urgull i allotjada en la badia de La Concha, té una longitud mitjana de 1.350 m, una amplària mitjana de 40 m i una superfície mitja de 54.000 m². És una platja de substrat de sorra, de poca profunditat en la qual el recorregut de les marees sovint limita la superfície útil per als usuaris de la mateixa. Pot considerar-se una platja d'entorn urbà i ús massiu. Els accessos per als vianants a ella són bons, així com els transports públics i aparcaments subterranis”.

Quan arribem la marea és prou baixa i m’ajec a que em toqui el sol durant una bona estona. Em sorprèn que en aquesta bella platja, en forma de petxina (d’aquí el nom), s’hi senti molt a parlar tant català com èuscar! Mentre em vaig mig torrant al sol, aprofito per llegir i posar els peus a l’aigua. Però que molta estona fent la sargantana m’acaba cansant, recullo els trastos i em perdo pel centre de la ciutat. Passo per davant de la catedral (http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_del_Buen_Pastor_de_San_Sebasti%C3%A1n) a on s’hi celebra un casament, per carrers i carrerons (la majoria molt comercials) i acabo perdent-me pel barri vell, a on entro a una botiga a on casualment, la dependenta és catalana! Passem una estona conversant i quan la gana ja emprenya, em trobo amb la resta de gent per anar a fer un mos en una taverna a on tothom parla basc. La veritat és que el pintxos són boníssims! Satisfet l’estómac, fem la digestió tot passejant de nou pels carrers de la part antiga, plena de turistes i de vida, amb un sol espaterrant. 
(La fotografia es de la platja de la Concha)