Nicaragua dia 4 (27 de maig de 2013): Managua i funeral a Boaco (I)

El dia es desperta ben assolellat a Managua. Després d’una dutxa i un esmorzar més que revitalitzants, vaig un moment a l’aeroport a enviar un paquet. La sorpresa és que els has de portar oberts, sinó no hi ha manera que t’ho enviïn... De retorn a l’hotel, ens vénen a recollir la gent de la UNA amb qui treballem. Em retrobo amb en Max, que ja va venir a Girona a visitar-nos. Fem una primera parada al rectorat, a on en Max m’ensenya el seu cotxe, a on hi ha penjat l’adhesiu d’una senyera! Tot seguit enfilem cap a la FACA, la facultat a on treballem, sempre conduits pel silenciós Víctor al volant. Un cop arribem allí, ens reunim durant una estona, visitem laboratoris i poca cosa més que anar a dinar a una altra facultat. Allí bec un deliciós suc de guaiaba (http://es.wikipedia.org/wiki/Psidium)  i també menjo uns deliciosos xips de plàtan. Mentre dinem la Rosa, la coordinadora del projecte ens diu que s’ha mort el pare d’un conegut professor de la universitat i que tothom va a la vetlla. De fet, al matí es veu que ha marxat un autocar fletat per la pròpia facultat per anar al poble. Ens comenta si hi volem anar i al final accedim. A mi em pregunten si em fa res ser “chineada” i la veritat és que em quedo amb un pam de nas, ja que no tinc ni la més remota idea de què vol dir això. Després descobreixo que vol dir anar assegut a la falda d’algú... i és que aquí els cotxes és igual que siguin de 5 places; si hi caben 6 persones, doncs endavant! Així doncs, amb la Rosa, en Víctor al volant i la simpàtica administrativa doña  Iris, que ja vam conèixer el divendres, enfilem el camí cap a un poble que es diu Boaco (http://en.wikipedia.org/wiki/Boaco) , cap al centre-nord del país. De camí hi ha gairebé 100 km i ens enfilem cap als 1000 metres (Managua està gairebé arran de mar), fet que el meu queixal nota (continuarà)

(La fotografia correspon a la facultat de Ciència Animal de la Universitat Nacional Agraria)