Nicaragua dia 2 (25 de maig de 2013): Masaya, Granada, Catarina i llacuna de Apoyo (I)


La nit no ha estat gaire agradable. El queixal m’ha fet passar la nit del lloro... Tot i això, quan el dolor remet gràcies als medicaments, esmorzo i vaig a l’aeroport, a on hi ha farmàcia, a buscar-ne més. Una mica més tard de l’hora acordada arriba la Rosa amb en Víctor, el noi que porta el cotxe, que ens fa com de taxista, summament amable però que és com un fantasma, perquè gairebé no xerra. Tampoc m’acabo de sentir còmoda amb el paper que desenvolupa. És molt amable, però com si fos un servent i això no m’agrada. Avui ens porten a Masaya (http://es.wikipedia.org/wiki/Masaya) , al bressol de la cultura nicaragüenca. Pel camí contemplo els pobles i les cases, totes de planta baixa. La ciutat és realment antiga es veu. Pel camí trobem bastanta propaganda del FSNL, el Frente Sandinista de Liberación Nacional (http://es.wikipedia.org/wiki/Frente_Sandinista_de_Liberaci%C3%B3n_Nacional) . Al molts pobles hi ha els pals d’electricitat pintats de vermell i negre, els colors del FSLN. A la ciutat hi ha molts taxis de tres rodes, coneguts com a motos. En una cantonada canviem dòlars per còrdobas (http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3rdoba_%28moneda_de_Nicaragua%29) , la moneda local. Tot seguit ens parem al mercat d’artesans, a on hi estem una bona estona a mirar, comprar i també a provar productes locals. La veritat és que m’adono que sóc una completa inculta en moltes coses. M’esparvero de la varietat de fruites que poden tenir, però sóc incapaç de retenir-ne tots els noms, així com tampoc recordo el de moltes menges tradicionals... Després de la parada en aquest primer mercat, a on el regateig forma part del procés de compra, marxem al mercat municipal local, a on no només hi ha elements d’artesania, sinó tot tipus de productes que es troben en qualsevol mercat. Hi ha parades de fruita, de roba, moltíssimes sabateries, etc. Comprem algunes coses més i al final, tornem a parar-nos l mercat artesanal per dinar i fer algunes últimes compres. Es veu que els dijous fan la festa del folklore, amb molts espectacles, però no tindrem l’oportunitat de veure-ho...  (continuarà)
(la imatge correspon al llac de Nicaragua)

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís