Nicaragua dia 1 (24 de maig de 2013): el primer dia a Managua (III)


Finalment, retornem a l’hotel, a on ens hi estem fins que els companys de la Universitat Nacional Agrària (http://www.una.edu.ni/  ) ens vénen a buscar. Anem al rectorat i allí conversem una bona estona amb el rector sobre els reptes del sector porcí en un país com Nicaragua. La veritat és que hi ha molta, moltíssima feina a fer i cal molta pedagogia. La Rosa també ens explica que el rector és l’assessor del propi president en matèria agropecuària. Després d’això, ens porten al campus agrari, a con continuem amb les reunions i tot seguit anem a veure els porcs. Veiem per primera volta el “Chancho Negro”, el porc oriünd d’aquesta terra, totalment adaptat i del que cal fer-ne promoció i millorar el rendiment. També anem a veure les vaques i les cabres. Per desgràcia, aquests animals estan bastant flacs. De fet, part de la població té problemes per abastir-se ella de menjar i tampoc en té per donar-ne als animals. Dintre del mateix campus (flanquejat a cada banda per vigilants armats) tenim la gran oportunitat de veure l’ocell nacional, el guardabarrancos (http://es.wikipedia.org/wiki/Eumomota_superciliosa) , realment preciós, de tonalitats blaves. Costa de veure’ls, així que ens considerem afortunats. Tenim temps de fer-li fotografies i tot! També tenim l’oportunitat de contemplar una plantació de marango (http://elcronistadigital.com/?p=6905; http://www.fao.org/AG/AGa/AGAP/FRG/AGROFOR1/Foidl16.htm ) , un arbre amb moltes propietats i importat de l’Índia. Sembla que els seus olis són molt apreciats en cosmètica, però a més ajuda a les persones amb càncer i diabetis. A la universitat també l’estan començant a utilitzar amb els animals, ja que serveix per protegir-los de determinats paràsits. Tot un descobriment sobre el qual ara s’està treballant. Una vegada acabada la visita al campus ja marxem. Per arribar al campus, bastant allunyat, cal passar per una zona franca, a on s’aglutina una grandíssima quantitat de gent i a on sortir-ne amb el cotxe esdevé tota una autèntica odissea. I és que a Managua i als voltants hi viuen aproximadament uns 5 milions de persones (continuarà)
(La fotografia correspon a un guardabarranco)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís