Nicaragua dia 1 (24 de maig de 2013): el primer dia a Managua (II)

El taxista ens continua ensenyant elements, entre els quals la Concha Acústica (http://es.wikipedia.org/wiki/Avenida_Bol%C3%ADvar_%28Managua%29; , com un escenari en forma de clova de petxina a on es veu que s’hi fan els parlaments polítics. Just davant també ens crida l’atenció el fet que hi ha un avió; es veu que es va estavellar, el van portar al centre de Managua i actualment serveix de restaurant. També per la mateixa zona hi ha el malecón o Xolotán (http://es.wikipedia.org/wiki/Lago_Xolotl%C3%A1n) , una zona més aviat d’oci que s’omple durant els caps de setmana. També passem per davant de l’estàtua de Simón Bolívar (http://es.wikipedia.org/wiki/Sim%C3%B3n_Bol%C3%ADvar) , donada per Veneçuela el 1997 i per davant del port Salvador Allende (http://www.epn.com.ni/index.php/puertos/puertos-con-destinos-turisticos/puerto-salvador-allende) , que flanqueja el llac de Managua, que per desgràcia està altament contaminat. Ja de sortida de la zona passem per davant de l’Estàtua del Soldado Sin Nombre. Continuant amb el taxi passem per davant d’antics cinemes actualment reconvertits en esglésies evangelistes (fet bastant comú segons ens explica el guia). També passem per davant de l’únic edifici que es va mantenir dempeus després dels terratrèmols (http://es.wikipedia.org/wiki/Terremoto_de_Managua_de_1972) , el del Banc Nacional d’Amèrica). Enfilem també cap al Parque de la Paz (http://www.lonelyplanet.com/nicaragua/managua/sights/monument/parque-paz) . Tota la zona està bastant plena de policies i militars, i es veu que és degut a que el president Daniel Ortega (http://es.wikipedia.org/wiki/Daniel_Ortega) , que no habita al palau presidencial, hi passa sovint. El taxista, quan veu que quelcom ens interessa, sense ni pensar-s’ho, s’enfila a la primera vorera que pot per tal que puguem fer les fotos! La següent parada d’aquesta visita llampec a Managua la fem a la Catedral Nova (http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Managua; , dedicada a la Immaculada Concepció. A dins és gran, bastant gran i molt lluminosa. Voltem una miqueta i ja tornem cap a l’hotel, passant per davant d’un dels mercats més grans de la ciutat, el Roberto Huembes. De tornada el taxista ens porta per un altre camí, per la Managua més nova, amb hotels i també amb un edifici que pertany a l’home més ric del país, tot una símbol que vol ser d’ostentació en un país molt i molt pobre, de fet, el tercer més pobre del món. Aquest senyor és l’amo de l’empresa que fabrica el “Flor de Caña”, el rom més conegut de tot el país (http://en.wikipedia.org/wiki/Flor_de_Ca%C3%B1a)  Crida l’atenció, però, que hi ha cotxes molt nous i també de gamma alta, tota una contradicció. La vida es fa als carrers, tothom sembla que tingui el seu petit negoci. Em fa l’efecte que és una societat basada en l’intercanvi a través de la moneda per a poder simplement sobreviure. El taxista també ens porta a la zona universitària. La majoria d’universitats del país són privades. A les públiques hi ha una gran demanada per entrar i de 10000 estudiants, només són uns 3000 els que poden obtenir plaça (continuarà)

(La fotografia correspon a la Concha Acústica)