Jordània, dia 2: d’Amman a la Mar Morta (29 de desembre de 2017) (XI)


Amb tot, ja paguem i marxem. El preu no acaba resultant tant car com esperava (14 JD) i amb el bus continuem la ruta. Avui ja ens queda només una parada, que és a la Mar Morta, que es troba a 398m sota el nivell del mar, essent el punt més baix de la superfície terrestre. Baixant del mont Nebo, per on hem tornat a passar, fins arribar a la mar Morta, el descens és impressionant. De camí observo algunes tendes de pastors nòmades, amb els seus ramats de cabres i ovelles a prop. I també tanco els ulls per no marejar-me, ja que la carretera és ben angosta. Finalment, arribem a l’hotel, el Ramada Dead Sea (http://www.ramadaresortdeadsea.com/ ). És un complex hoteler que em sembla molt luxós, però encara ho són més, es veu, els altres complexos a on va part del grup (el guia ja els ha batejat com “els pijos”).
Després de passar el control de seguretat a l’hotel, anem cap a la mar Morta. L’hotel t’hi deixa accedir. Per fer menys de 500 metres, ho pots fer amb un mini bus o bé a peu. En d’altres  hotels, el mar és ben bé arran. Els de l’hotel també et poden proporcionar tovalloles. Un cop davant del mar, tinc les meves reticències per banyar-me, però ho acabo fent. Una oportunitat com aquesta potser no la tindré mai més a la vida. En un primer moment, l’aigua és una mica fresca, però després el cos s’hi aclimata. La superfície és gelada, però un pam més avall, l’aigua ja és més càlida (un fenomen que es produeix a l’hivern, mentre que a l’estiu és tot el contrari). A més, la salinitat, de més del 32%, t’empeny cap enfora, et fa surar, en una sensació del tot inexplicable que cal viure. A més, també ens topem amb una bonica posta de sol, malgrat una mica de boirina. A més, també hi ha la possibilitat de fer-se uns banys de fang allí mateix, però no ho acabo de veure clar, tot i que hi ha qui sí que ho veu clar.  
Hi ha un membre del personal de l’hotel que ens diu, quan el sol ja s’ha post, que hem de marxar. Així ho fem. No m’he atrevit, però, a fer-me un bany de fang, vista que la temperatura no era molt elevada. Tornem tot xino-xano cap a l’hotel i em dutxo, ja que tinc la pell molt salada.
Segons l’explicació que es dóna a “Lonley Planet”, la Mar Morta ha rebut molts noms al llarg del temps, incloent el de “Mar de Sal” o “Mar Pudent”.  Va ser un viatger grec, Pausanias, que li va donar el seu nom actual, ja que va observar que l’elevada salinitat de l’aigua impedia que hi hagués vida. L’elevada salinitat és causada per la falta de sortida al mar i les elevades temperatures estiuenques, que fan que l’aigua s’evapori més ràpidament del que es renova.
Pel que fa a la Mar Morta, s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Morta ) que: “La mar Morta o mar Mort és un llac salat que es troba entre CisjordàniaIsrael-Palestina i Jordània. Se situa a la vall del Rift de Jordània, en una depressió a 422 metres sota el nivell del mar; és el punt més baix de la superfície de la Terra en terra ferma, i ocupa uns 625 km². Ara bé, fa un segle, el nivell era a 395 metres i ocupava una àrea de 1.200 km². Conté una de les aigües més salades del món amb el 33,7% de salinitat i el seu principal afluent és el riu Jordà. És 8,6 vegades més salat que els oceans, i només és superat pel llac Assal(Djibouti), el Kara-Bogaz-Gol (Turkmenistan) i alguns llacs hipersalins de les Valls Seques a l'Antàrtida, com l'estany Don Juan. Aquesta elevada salinitat crea un entorn hostil a la vida i d'aquí, el seu nom. La mar Morta té una llargada de 67 quilòmetres i 18 quilòmetres en el seu punt més ample.
La mar Morta ha atret visitants de tota la conca del Mediterrani durant els darrers mil·lennis. Segons la Bíblia, va ser un lloc de refugi per al rei David. Va ser un dels primers centres de salut, per a Herodes el Gran, i ha estat el proveïdor d'una àmplia varietat de productes, des de bàlsams per a la momificació egípcia, a potassa per als fertilitzants. La gent també utilitza la sal i els minerals de la mar Morta per a crear cosmètics amb herbes.
La mar Morta és un llac endorreic ubicat a la vall del riu Jordà, un accident geogràfic format per una falla. Es tracta d'una falla transformant que es troba al llarg dels límits entre la placa tectònica africana i l'aràbiga. Discorre entre la falla d'Anatòlia oriental, a la zona de Turquia, i l'extrem nord de la mar Roja, dins del mar al sud de la península del Sinaí.
L'únic riu important que hi desemboca és el Jordà. A més, sota de l'aigua del llac i a les vores, hi ha fonts i brolladors permanents que formen pous i sorramolls. Com que la mar Morta no té sortida vers cap altre mar, totes les pèrdues d'aigua són per evaporació, que és molt elevada per la baixa humitat atmosfèrica. A l'oest de la mar Morta, s'aixequen les muntanyes de Judea, que són menys escarpades i molt més baixes que les muntanyes que hi ha cap a l'est. Al llarg de la part sud-oest del llac, hi ha una formació d'halita de 210 metres d'altura que és coneguda com a muntanya de Sodoma.
Les precipitacions que rep són escasses: es troben entre els 100 mm per any a la part nord i els 50 mm/any a la part sud, amb una distribució temporal del tipus mediterrani. L'aridesa de la zona és deguda a l'efecte d'ombra orogràfica que provoquen les muntanyes de Judea. Les terres altes situades a l'est del mar Mort reben més precipitacions que el mateix llac.
El clima de la mar Morta ofereix cels assolellats durant tot l'any i un aire sec amb baixa contaminació. Rep menys de 100 mm de precipitació mitjana anual i la temperatura mitjana a l'estiu se situa entre 32 i 39°C, mentre que a l'hivern oscil·len entre 20 i 23°C. A la regió, hi ha una gran radiació ultraviolada, en particular els UVB, i un ambient caracteritzat per un alt contingut en oxigen a causa de l'alta pressió atmosfèrica. El llac afecta les temperatures properes, a causa de l'efecte moderador que té la presència d'una gran massa d'aigua sobre el clima. Durant l'hivern, la temperatura del llac tendeix a ser superior a la temperatura de la terra, i al contrari durant els mesos d'estiu.
Hi ha dues hipòtesis sobre l'origen de la baixa elevació de la mar Morta. La hipòtesi més antiga afirma que es troba en una autèntica esquerda terrestre, una extensió de l'esquerda de la mar Roja o, fins i tot, de la gran vall del Rift d'Àfrica oriental. Una hipòtesi més recent apunta que la conca de la mar Morta és conseqüència d'una discontinuïtat en la transformació de la zona, creant una extensió de l'escorça i un posterior enfonsament.
Fa uns tres milions d'anys, el que avui és la vall del riu Jordà, la mar Morta, i Wadi Araba, es van inundar diverses vegades per les aigües de la mar Mediterrània. Les aigües varen formar en una badia estreta i tortuosa que connectava amb el mar a través del que avui és la vall de Jizreel. Les inundacions de la vall apareixien i desapareixien depenent de l'evolució dels cicles del canvi climàtic. El llac que ocupava la depressió de la mar Morta, anomenat llac de Sodoma, va dipositar un llit de sal, que va a arribar a ser de 3 km de gruix.
D'acord amb la teoria geològica, fa aproximadament dos milions d'anys, la terra entre la fossa tectònica i el mar Mediterrani va augmentar fins al punt que l'oceà no podia inundar la zona. Així, la llarga badia es va convertir en un llac.
El primer llac prehistòric és el llac Gomorra. Un llac que va ser d'aigua dolça o salabrosa, que s'estenia com a mínim 80 km al sud de l'extrem sud de l'actual mar Mort i 100 km al nord, per sobre de l'actual vall d'Hula. A mesura que el clima es va fer més àrid, el llac Gomorra es va reduir i es va convertir en salat. Aquest llac salat predecessor de la mar Morta es deia llac Lisan.
(Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís