Jordània, dia 2: d’Amman a la Mar Morta (29 de desembre de 2017) (III)


Història de Josep i viatge a Egipte

Anys després, quan Josep comptava disset anys, els fills de Jacob tornaven de pasturar els ramats i explicaren al patriarca que una fera havia matat Josep, el seu fill estimat. Jacob va perdre les ganes de viure i es va quedar molt trist.
Passaren els anys i arribaren temps de sequera i fam, aleshores, Jacob envià els seus fills a Egipte per comprar provisions; marxaren tots excepte el més petit, Benjamí. Quan retornaren, explicaren que els egipcis havien retingut Simeó i que havien de tornar amb el seu germà petit Benjamí, en senyal de bona voluntat. Jacob no volia desfer-se de Benjamí i temia no tornar-lo a veure mai més, per això va renunciar al seu fill Simeó i no va deixar tornar a Egipte els altres fills.
La sequera s'extremà amb el temps i Judà, finalment, va convèncer Jacob per deixar-los tornar al país del Nil amb Benjamí per intentar salvar Simeó i aconseguir provisions per sobreviure.
Al cap d'uns mesos, els onze fills de Jacob van retornar d'Egipte. Immediatament després de deixar les provisions, van penedir-se davant del seu pare i li van explicar tota la veritat sobre el seu germà Josep; l'havien venut a un mercader d'esclaus ismaelita i, després de diverses aventures, s'havia convertit en regent d'Egipte. També li explicaren que Josep els havia demanat que s'instal·lessin al delta del Nil, on hi havia aliments per a tothom.
Jacob els va perdonar a tots i va marxar amb la família cap a Egipte, a casa de Josep, que havia aconseguit fama i poder a la cort del faraó. Segons el Gènesi, 46:8-27, els que acompanyaren a Jacob en el seu viatge a Egipte foren:
·         Rubèn, el primogènit, i els seus fills: Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí.
·         Simeó i els seus fills: Jemuel, Jamín, Ohad, Jaquín, Sóhar i Xaül.
·         Leví i els seus fills: Guerxon, Quehat i Merarí.
·         Judà i els fills: Xelà, Peres i Zèrah. I els dos fills de Peres: Hesron i Hamul.
·         Issacar i els seus fills: Tolà, Puvà, Job i Ximron.
·         Zabuló i els seus fills: Sèred, Elon i Jahleel.
·         La seva filla Dina.
·         Gad i els seus fills: Sefon, Haguí, Xuní, Esbon, Erí, Arodí i Arelí.
·         Aser i els seus fills: Imnà, Ixvà, Ixví, Berià i Sèrah. I els fills de Berià: Hèber i Malquiel.
·         Benjamí i els seus fills: Bela, Bèquer, Aixbel, Guerà, Naaman, Ehí, Roix, Mupim, Hupim i Ard.
·         Dan i el seu fill Huixim.
·         Neftalí i els seus fills: Jahseel, Guní, Jésser i Xil·lem.
Totes les persones que van entrar amb Jacob a Egipte, nascudes d'ell, descomptant les dones dels fills de Jacob, van ser en total seixanta-sis.

Mort i enterrament

Abans de morir, a l'edat de 147 anys, va beneir els dos fills de Josep, Efraïm i Manassès, que completarien els dotze descendents de Jacob que donarien nom a les 12 tribus d'Israel.
El cos de Jacob va ser transportat a les seves terres, on ell volia ser enterrat, juntament amb el seu avi Abraham i el seu pare Isaac; l'actual Tomba dels Patriarques, prop d'Hebron(Cisjordània).
Jacob és venerat per l'Islam però com a home just, per tant s'han suprimit de l'Alcorà tots els passatges que poden canviar la seva imatge d'home sant: no apareix ni l'engany al germà ni la lluita a l'àngel. La seva primogenitura és explicada com una elecció de Déu justament pel seu caràcter devot, que el fa preferible al germà gran, com passa en altres relats dels patriarques.
El somni profètic de Jacob és ampliat en un llibre apòcrif titulat L'escala de Jacob, del qual es conserven només traduccions tardanes i no pas l'original.”
Mica en mica anem fent camí cap al Mont Nebo. La veritat és que em sorprèn la brutícia que hi ha pels voltants, pels camps, pels vorals de les carreters. Finalment arribem al damunt d’un petit mont, que fa gairebé 800 metres. Avui en dia és propietat dels franciscans. I és que hi havia una església, construïda al segle IV després de Crist, plena de murals, que va ser derruïda per un terratrèmol. Malgrat que la van reconstruir, va tornar a ser destruïda, i no fou fins al segle XX que es va reconstruir en la seva forma actual.
Sobre el Mont Nebo, a viquipèdia s’explica que (https://ca.wikipedia.org/wiki/Mont_Nebo ; https://en.wikipedia.org/wiki/Mount_Nebo ) “El mont Nebo (en àrab: جبل نيبو, Jabal Nibu; en hebreu הַר נְבוֹ, Har Nevo), o Nebó, és un cim de 817 metres situat a l'oest de la Jordània actual. Des del cim s'observa Cisjordània amb la ciutat de Jericó i la vall del Jordà, i en dies molt clars també s'albira Jerusalem.
La història bíblica de l'últim capítol de Deuteronomi 34:1 narra com Moisès, sent-li negada l'entrada de la Terra Promesa a la qual va dirigir els israelites des d'Egipte, va veure la terra de Canaan des del cim de la muntanya abans de morir.
El lloc exacte del mont Nebo bíblic no es coneix, ja que l'indret descrit a la Bíblia és per a uns el mont Sinaí i per a altres les muntanyes Abarim, a l'est de la desembocadura del riu Jordà al mar Mort.
Al cim, el 1933 s'hi van descobrir les restes d'un monestir cristià de la segona meitat del segle IV, construït per commemorar el lloc on va morir Moisès. És esmentat per primera vegada l'any 394 per la pelegrina romana Egèria. L'església, de planta basilical, fou ampliada cap al final del segle V i reconstruïda l'any 597. Sota el terra de mosaic s'hi han trobat sis tombes excavades a la roca. Al presbiteri de la moderna capella aixecada per protegir el jaciment i com a lloc de pregària s'hi poden veure restes de mosaics de diferents períodes, el més antic dels quals correspon a una creu trenada.
Un cop travessem el control de seguretat, de lluny podem veure una estàtua, que de lluny té el perfil de Moisès, a on també hi ha una inscripció que advoca per la conciliació de les religions.  Respecte a Moisès, a viquipèdia s’explica el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Mois%C3%A8s
 ): “Moisès (en hebreu מֹשֶׁהMoshe; en àrab موسىMūsà) és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte. Va proporcionar segons el mateix relat la taula de les lleis de Déu per al seu poble. Segons els textos bíblics, va ser un líder religiós, legislador i profeta, a qui tradicionalment se'l considera l'autor de Torah. També en hebreu se l'anomena Moshe Rabenu (en hebreu: מֹשֶׁה רַבֵּנוּ, Móše ben Amrām, lit. "Moisès, el nostre mestre"), i ell és el profeta més important del judaisme. i també es considera un profeta important per al cristianisme, l'Islam, la Fe Bahá'í, Rastafari,i moltes altres religions.
Biografia segons la Bíblia

Tret de les aigües

Segons la història de la Bíblia, Moisès era fill d'Amram i Joquèbed, una dona hebrea de la tribu de Leví. Quan va néixer, el faraó havia promulgat un edicte segons el qual s'havien de matar tots els nou-nats jueus. D'aquesta manera, quan el nen havia fet tres mesos i veient que no podrien amagar-lo per més temps, la mare va decidir posar-lo dins una cistella i el va confiar a les aigües del Nil.
La germana del nadó, Míriam, vigilava la cistella des de la riba del riu, quan va veure la filla del faraó que, mentre es banyava al riu, va sentir els plors del nen. Se n'apiadà i decidí adoptar-lo com a fill seu.
Aleshores, la germana del nadó va presentar-se a l'egípcia i se li oferí per portar-lo a una dida hebrea perquè l'alletés. D'aquesta manera el nen fou retornat a la seva mare que el cuidà fins que fou més gran i fou enviat de nou al palau. Fou llavors quan la filla del faraó l'adoptà formalment i li posà de nom Moisès, que significa l'he tret de les aigües. Així, entrà a formar part de la família reial i fou educat com a príncep d'Egipte.
(Continuarà)
(La fotografia és, altra vegada, dels mosaics a l'església del Mont Nebo)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís