evita

Avui ens aixequem que és negra nit. És el dia de la partida de terres jordanes. Si fos per mi, m’hi quedaria un parell de dies més, sense dubtar-ho. Però totes les coses bones s’acaben i acabo de fer la maleta i baixo a esmorzar al bufet, que avui ha obert més d’hora que altres dies. Un cop fet, recollim les maletes i ja tenim una furgoneta a la porta que ens espera per portar-nos a l’aeroport a tota la colla que ens allotjat a l’Imperial. Un cop a l’aeroport, ens hem d’esperar una estona abans no arribi tot el grup de catalans. I també arriba l’Allaa, el noi que ens va rebre el primer dia per ajudar-nos amb els tràmits finals. Primer de tot, hem de passar les maletes per un detector abans d’entregar-les i un cop feta l’entrega, a passar el control de seguretat. En el meu cas, em fan obrir el “notebook” per tal que no hi tingui res... i a l’Eudald li munten un bon sideral perquè porta un binocles... marxem una mica enfadats, i més quan ens recriminen que ens esperem els uns als ...

I quan hem ben rigut i repetit, és temps de fer algunes compres al mercat i també de prendre un suc de magrana, molt típic de la zona. Malgrat que hi ha gent que ha hagut de fer esforços per seguir tot el camí, l’hem completat amb èxit! Ens enfilem de nou al mini bus fins a un restaurant molt proper per poder dinar, el restaurant d’Artemis ( https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g293988-d3774409-Reviews-Artemis_Restaurant-Jerash_Jerash_Governorate.html ; http://artemisrest.com/   ), molt buit però bo. Es nota vertaderament la davallada de turisme al país... I d’aquí ja retornem cap a Amman. De fet, arribem a un “acord” amb el xofer: pagant-li dos dinars extres, ens deixa al centre d’Amman per fer un vol. Em mig adormo de camí i em desvetllo de cop quan el Moha ens diu si volem baixar a comprar dàtils en una botiga que només venen això. Ho fem i ja continuem la marxa. Per la finestra del bus veig que hi ha moltes botigues de mobles a la ciutat! Ens parem al centre,...

Aquest temple es va desmantellar gràcies a l’edicte de Teodor (386 dC), que permetia que es destruïssin temples pagans per construir noves esglésies. Més tard, els bizantins el van fer servir com a lloc per elaborar estris de cuina. Al s XII es va usar com a fortificació àrab. Després de contemplar la bellesa del lloc, continuem el periple. De lluny veiem la porta nord, erigida al voltant del 115dC, però per manca de temps, no hi arribem. La següent parada que fem és a la zona del “nimfeu” ( https://en.wikipedia.org/wiki/Nymphaeum ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Nimfeu ). A viquipèdia es conta que “ Un  nimfeu  (del  llatí   nymphaeum , i aquest del  grec  νυμφαίων,  nymfaíon ) era un  monument  de l' antiga Grècia  i de  Roma  dedicat a les  nimfes , especialment a les de les  fonts  (les  nàiades ). Originàriament es tractava de brolladors situats en  coves  naturals, que segons la trad...

Gerasa, que sembla que és el nom més correcte en català,   es va començar a construir l’any 65aC. El primer que veiem és una gran porta, una mena d’arc de triomf, i que rep el nom de la porta d’Adrià ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Adri%C3%A0 ). Es van construir en honor a la vinguda a l’emperador Adrià, vers el 129 dC. En Moha ens fa adonar que les columnes d’aquesta porta tenen base i capitell corintis. Avui en dia fa 13 metres d’alt, però es creu que quan es va construir, era el doble d’alt. Entrem i ens dirigim cap una lloc a on hi ha tombes en una zona de roca calcària, que daten de del 800 aC fins al 130 dC, en època bizantina. Després es va deixar d’usar com a cementiri. El següent lloc a on anem és a la zona de l’hipòdrom, a on se celebren espectacles, tot i que no els veiem. L’hipòdrom no està acabat i fa 250m x 54m. S’explica que si, hagués estat acabat, hi haurien cabut de 10000-15000 espectadors. Sembla que s’hi celebraven competicions atlètiques i també carre...

Fem unes quantes fotografies i ja ens dirigim cap a una zona-mirador, des de la qual podem observar, davall a la ciutat, un amfiteatre romà, construït a la mateixa època que el Temple d’Hèrcules i que fou excavat a la muntanya. Des de la llunyania en Moha també ens fa adonar del minaret de la mesquita més antiga de la ciutat, construïda originàriament el 640ac,   la de Husseini ( https://cityseeker.com/amman/392511-grand-husseini-mosque ). Avui encara ens queden coses a fer, així que, després d’una parada tècnica al lavabo, ja marxem de nou. La promera parada del dia és Jarash, una ciutat romana molt i molt ben conservada. Mica en mica anem sortint d’Amman, i mentre ho fem, vaig contemplant com transcorre la vida: una senyora que, sense mocador (ja que només se’l posen per sortir al carrer) contempla el trànsit des de la finestra; uns homes descarregant un camió; un munt de mainada amb l’uniforme i de camí cap a casa (segons sembla, estan en època d’exàmens, i un cop han ...

Els ammonites a la Bíblia Segons el  Gènesi , els ammonites són els descendents de  Benammí  (també conegut com a  Ammí  o  Ammon ), un dels fills de  Lot , nebot d' Abraham , nascut d'una relació incestuosa amb la seva pròpia filla petita. El Gènesi els considera parents propers dels  israelites  (descendents de  Jacob ), dels  edomites  (descendents d' Esaú ) i encara més dels  moabites  (descendents de  Moab ). La tribu dels ammonites va exterminar els zamzunminis (zuzim o zamzummim) i es va establir als seus territoris, al nord de  Moab  i a l'est del  riu Jordà . Segons l' Èxode , els  israelites  van trobar a la seva arribada a  Canaan  el Regne de  Sihon  com a dominador de  Gilead , el país a l'est del  riu Jordà , ja que aquest havia expulsat els ammonites del seu territori. L'exèrcit  hebreu , comandat per  Josuè , va demanar creu...