Sentir-se viva

Sentir-se més viva que mai quan retorno al Poblete que em va veure créixer. Perdre’m pels Camps, tocar la terra, copsar tots els matisos de la tardor que ja arriba a la seva fi. Notar l’aire tirant a gèlid que se’t clava com una agulla a cada racó del cos. Que els ulls s’amarin de llàgrimes d’emoció en sentir la terra ben endins, en recordar les generacions que l’han treballada i estimada, que l’han mimada per tal que nosaltres, avui, la puguem gaudir. Sentir els ocells piular recordant com n’és de bonica la seva melodia, notar el gust de les cireres d’arboç mentre es desfan dins la boca i omplen l’estómac mentre busco bolets. Sentir-se viva, sentir la terra, sentir l’amor.