Budapest, dia 2 (1 de desembre de 2012) (II)

Continuem amb la visita i passem per davant d’una estàtua, que representa un senyor policia ben panxut (un tal Carles es veu) que a principis del segle passat tenia molt d’èxit entre les senyores. La història rau en què les dones que es posaven al costat a on portava l’espasa eren considerades “professionals” i les que es posaven al costat dret, eren “senyores”.La guia també ens va dir que tocar-li la panxa portava sort, així que per provar, que no quedi! I camina que caminaràs, anem a parar a una plaça a on hih a un arbre ple d’espelmes en honor a Michael Jackson... Però l’anècdota és que Michael Jackson mai va tocar a Budapest, sinó a Bucarest (errors dels fans!). La següent parada del nostre periple per la ciutat és davant del Danubi, a on contemplem la bella vista de Buda. També podem observar una escultura (com moltes que hi ha escampades per la ciutat) d’una nena a qui anomenen la princeseta, la Kiskiralylany (http://www.virtualtourist.com/travel/Europe/Hungary/Budapest_Fovaros/Budapest-436839/Things_To_Do-Budapest-The_Little_Princess-BR-1.html ); l’autor, Marton Laszlo,  la va fer en honor a la seva filla. La tradició diu que també dóna sort tocar els genolls a l’escultura! Una miqueta després ens parem davant del Pont de les Cadenes(http://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_les_Cadenes ), el primer pont permanent de la ciutat de Budapest, obert el 1849 i el més conegut de tots. Abans els ponts de la ciutat es reconstruïen cada primavera després de les crescudes hivernals del riu. La història diu que el va fer construir un noble de Buda, István Széchenyi (http://ca.wikipedia.org/wiki/Istv%C3%A1n_Sz%C3%A9chenyi)  que va rebre la notícia que el seu pare estava morint-se a Àustria i el volia anar a visitar. Però com que no es glaçava el riu i no el podia creuar, quan ho va poder fer, son pare ja era mort i va promoure la seva construcció. Travessant el pont també es pot observar que hi ha les estàtues d’uns lleons a banda i banda. El seu escultor n’estava tan orgullós que va dir que eren perfectes, però la llegenda diu que un noi s’hi enfilà i va veure que no tenien llengua. En explicar-ho, l’escultor se’n va avergonyir tant que es va llençar de cap al riu, segons la llegenda, però no segons la realitat, ja que es veu que va viure una bona pila d’anys. Un cop creuem el Danubi, arribem a Buda, a on veiem el monument que marca el punt 0 del quilometratge de tot el país. També em sobta veure que la bandera de la ciutat és semblant a la senyera. L’Anita ens explica que Budapest és una ciutat termal, que hi ha molts banys termals i que la llegenda diu que qui vulgui tenir fills, que vagi a uns banys! Ens enfilem mica en mica cap a la zona del castell de Buda(http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Buda; http://en.wikipedia.org/wiki/Buda_Castle ), amb una llarguíssima història, a on la imatge que es veu de Pest és espectacular. Observem que hi estan gravant alguna cosa per la televisió, però aliens a l’improvisat plató, la noia continua explicant la història de la ciutat, de com el castell va ser bastió dels nazis durant la segona guerra mundial, per exemple. Van derruir-ne part, però es va reconstruir. Mica en mica anem avançant i passem per davant la que és teòricament la casa del primer ministre hongarès, però que en realitat no hi viu. La noia ens conta l’anècdota que hi vivia un mandatari boig pels cavalls i que cada dia al matí sortia amb el cavall al balcó, entre altres bogeries. El següent pas que fem ens permet veure belles vistes de Buda i també com els estralls de la segona guerra mundial encara estan presents en alguns edificis, a on hi ha ben marcats els trets. Anem fent camí, mica en mica i la noia també ens mostra l’entrada a un laberint subterrani, que es pot visitar. També passem per davant d’una altra estàtua, que representa un genet a cavall, portant l’animal uns grossos atributs que segons la llegenda, si els toques, també porta sort. La guia, però, ens adverteix que en està prohibit actualment enfilar-se als monuments, així que desistim de provar-ho. La següent parada és el Bastió dels Pescadors (http://en.wikipedia.org/wiki/Fisherman%27s_Bastion), una impressionant terrassa d’estil neogòtic i neoromànic) . També hi ha una bella església, la de Sant Maties (http://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_Mat%C3%ADas_(Budapest); http://en.wikipedia.org/wiki/Matthias_Church)  (el nom oficial és el de l’església de Nostra Senyora, en honor a la Verge Maria, la patrona d’Hongria) que també fa 96 metres d’alçada, com la cúpula de sant Esteve; es veu que per una llei, no hi pot haver edificis més alts. La mateixa alçada també la té el parlament, que durant l’època comunista tenia una estrella damunt per fer l’edifici un xic més alt. Aquesta església també va ser ocupada pels turcs quan van ocupar la ciutat. El sol fa més suportable la fred, però val la pena suportar-la per la bellesa que s’ofereix per la zona. Acabem la visita en un antic claustre de monges reconvertit en un hotel de luxe.

(La imatge correspon al Pont de les Cadenes)