Budapest, dia 2 (1 de desembre de 2012) (I)

El dia es desperta ben fred a Budapest. Esmorzem per un bon preu al mateix hostel i ens disposem a visitar la ciutat. En primer lloc anem a veure quins són els horaris de visita del Parlament i tot seguit ens dirigim a fer una visita guiada per la ciutat. Ens trobem a una simpàtica guia, l’Anita, que serà qui ens ensenyarà part de la ciutat. Per reconfortar-nos del fred, la guia i les seves companyes ens ofereixen un bon vas de te que passa ben bé. Un cop el grup format, comencem la visita, primer per la zona de Pest (http://es.wikipedia.org/wiki/Pest) . La primera parada és poc metres més enllà del punt de trobada, a on hi ha una petita escultura dedicada a l’inventor del cub de Rubik, que era hongarès (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cub_de_Rubik ; http://en.wikipedia.org/wiki/Ern%C5%91_Rubik ). La noia ens explica que l’hongarès (http://ca.wikipedia.org/wiki/Hongar%C3%A8s ) és una llengua bastant difícil d’aprendre i que per això els seus parlants n’estan tan orgullosos. L’alfabet hongarès consta de més de 40 lletres i es veu que totes les paraules tenen sufixos. A més, primer es posa el cognom i després el nom. Continuem caminant i ens parem davant de la primera línia electrificada de metro d’Europa i la segona línia més antiga del món: va ser construïda en motiu de l’exposició del 1896. Correspon a la línia 1 (http://ca.wikipedia.org/wiki/Metro_de_Budapest#L.C3.ADnia_M1) Continuem el periple i ens situem davant l’avinguda més concorreguda de la ciutat, a on s’allotja l’òpera (http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%93pera_Nacional_de_Hungr%C3%ADa ). Actualment a l’avinguda hi ha una bon grapat de botigues luxoses i amb dependents una mica maleducats, car un de la botiga “Gucci” surt per fer-nos allunyar de la porta (potser perquè deu pensar que embrutim la seva “selecta” clientela....). Des de fora veiem l’impressionant edifici i la guia ens explica la història que l’emperador Francesc Josep (http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Jos%C3%A9_I)  va permetre que es construís però que mai no superés l’òpera de Viena (http://es.wikipedia.org/wiki/Wiener_Staatsoper)  en quan a grandària. I l’arquitecte, Miklos Ylb així  teòricament ho feu, però un cop a dins, l’edifici era molt més impressionant. En un primer moment el monarca no va dir res, però es va enfadar i no hi va tornar mai més. Hi entrem un moment i el vestíbul és ben bonic. A fora també hi ha una estàtua d’un dels compositors hongaresos més coneguts, Franz Lizst (http://ca.wikipedia.org/wiki/Franz_Liszt  ). Continuant la visita anem a parar a una bonica església, i d’aquí, cap a la basílica de Sant Esteve (http://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_San_Esteban_(Budapest) ), inaugurada el 1905 i que és l’església més gran de Budapest. La cúpula fa 96 metres d’alçada i a dins es guarda la relíquia de Sant Esteve (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_d%27Hongria; http://en.wikipedia.org/wiki/Stephen_I_of_Hungary; http://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_d%27Hongria  ) , concretament, la mà dreta (http://es.wikipedia.org/wiki/Santa_Diestra)  Aquest rei és considerat al pare de la pàtria hongaresa. Es va convertir al cristianisme i va evangelitzar el país. Va morir el 1038, i anys després de la seva mort (1061) , un cop van obrir la seva tomba van veure que la seva mà dreta havia quedat momificada i la van guardar com una relíquia. Fins i tot durant la segona guerra mundial la van amagar per tal que  no es malmetés. Finalment, la van retornar a la catedral de sant Esteve, a on encara avui es pot visitar i veure (en dono fe!). Dins de la mateixa catedral també hi ha enterrat el mític futbolista Puskás (http://en.wikipedia.org/wiki/Ferenc_Pusk%C3%A1s) , i és per aquest motiu que els hongaresos diuen que enterrada a la basílica hi tenen la millor destra i la millor esquerra del món! 

(La imatge correspon a l'exterior de l'Òpera de Budapest)