Petits records, petits plaers

Ja fa algunes setmanes que va ser Sant Martí, el patró del poble que em va veure créixer. Després d'un agradable dinar familiar, vam fer cap a la plaça, a on hi havia una cobla tocant sardanes i un grapat de gent ballant-les. Va ser bonic veure la gent sortint a la plaça a xerrar, tot i la fresca de la tarda. Veure el safareig que continua fent la seva funció de neteja i de compartir secrets, veure les cares de la gent, més envellides, això sí, i les noves generacions que van creixent em va fer somriure i sentir certa nostàlgia. Però el més bonic de tot és sentir la sensació d'estimar aquesta terra i la seva gent amb bogeria! I espero que per molts anys pugui continuar sentit aquesta passió i continuar gaudint de les tardes santmartinenques!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Llegendes de Girona (VIII): la Cocollona