Ombres

La setmana passada ens despertàrem amb la notícia de la mort de Bin-Laden, l’instigador dels atemptats de l’11-S a Nova York, entre d’altres atrocitats. Però aquesta mort amaga un bon piló d’interrogants sense resposta. Com van aconseguir els EUA la informació sobre el parador de Bin-Laden? Tot apunta a que ho aconseguiren pel sàdic mètode de la tortura. Aquest país en el qual es vanten de ser democràtics, en el fons són dels més terroristes del món. I també quin paper hi va jugar el Pakistan, a quin doble joc ha estat jugant aquest país? Fent un paper i encobrint terroristes i forjant-ne alhora? També foren esfereïdores, almenys per mi, la imatge d’alguna gent dels EUA al carrer celebrant com bojos la mort d’una persona. Tal i com vaig llegir en algun periòdic, semblava més una festa de revenja que de res més. Per mi fou colpidor el testimoni d’una senyora que va anar a portar un ram de flors en memòria del seu germà, mort durant l’atemptat de l’11-S i que digué que no s’alegrava de la mort d’una persona, que no és motiu d’alegria, però que sí que sentia un gran alleujament; puc entendre el seu dolor i el seu alleujament, però també vaig trobar colpidor que malgrat el dolor i la ràbia no es deixés endur per sentiments de revenja  Sí, aquest home va fer molt de mal, però a la nostra societat ens hem convertit en una colla d’animals que només ens movem per l’odi i la revenja. I totes les ombres que hi ha darrere d’aquesta operació no fan gaire bona espina. Bin-Laden, un grandiós terrorista, un assassí, però els Estats Units tampoc és que es quedin gaire enrere... quina pena de món que tenim a vegades...