És primavera

La primavera ja està al seu clímax. Arreu hi ha un impressionant esclat de colors. Aquests dies, podent passejar pels camps el verd predominant es barreja amb grocs, els vermells de les roselles... El blat comença a perdre la verdor i ja s’intueixen alguns tons groguencs. Els ocells canten tranquil·lament, els conills apareixen darrere els pins i es tornen a amagar ràpidament en veure una presència estranya... I després de la pluja, el tempir fa més olor que mai, impregnant l’aire i fent que la verdor es faci més intensa que mai. Les flors són el preludi dels fruits, com la primavera és el preludi de l’anhelat estiu, com la vida és el preludi de la mort. És primavera, temps d’astènies i alhora temps de renaixences...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís