Marroc, dia 5: de Fes a Girona

Aquest és el primer Sant Jordi, el dia dels enamorats, del llibre i de la rosa, lluny del meu estimat país. Ens llevem, acabem de fer les maletes i ens posem nerviosos mentre esperem que ens serveixin un esmorzar idèntic al del primer jorn a la ciutat. Tenim el taxi a la porta i no gaire temps per arriba a l’aeroport. Engolim les delicioses menges mentre contemplo la bellesa del riad per darrera vegada. No sóc fora i ja sento nostàlgia de les fantàstiques sensacions de la ciutat. Marxem i pugem de nou a un Mercedes blanc, dels que poden fer un trajecte llarg fins a l’aeroport. Pel camí recordo com de ràpid s’han escolat les hores. De totes les sensacions, de la vida que allí es viu, de la història amagada (sobretot a la medina), dels nens i nenes rient i esquitxant-se en una font mentre un burro beu, dels tapissos, dels colors ataronjats del capvespre, de la vida rural, dels nens jugant a pilota, de la verdor dels camps, de les olors ,de com en són d’espavilats, dels idiomes que parlen, de la vida dels que treballen el cuir, dels cous-cous i els sucs de taronja..
Finalment arribem a l’aeroport i segellem passaports, facturem maletes i esperem que l’avió s’enlairi, però amb un bon equipatge de belles sensacions dins del cor! Fins a la pròxima Marroc!
La foto és d’un dels paisatges que es veuen en el camí de Chaouen a Fes

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís