Besalú

Fa uns dies vaig tenir la magnífica oportunitat de tornar, després de bastant temps, al bell poble de Besalú, prop de casa. Em va agradar veure el gran pont medieval que ha fet característica aquesta vil·la (www.besalu.cat; http://ca.wikipedia.org/wiki/Besal%C3%BA). Observar la posta de sol en tall bell indret és realment un privilegi, i més encara notant l’olor del tempir i fent-se més accentuada que mai la verdor de la primavera i l’esclat de color. Deixar anar la ment i pensar com devia ser el dia a dia al poble, què feien la gent, com van construir el pont, retornar anys enrere i deixar-hi instal·lada la ment és una acció a la qual la visió del poble t’incita a fer. Per uns moments em vaig imaginar traginant càntirs d’aigua que havia anat a cercar a alguna font propera, anant a mercat o sortint a fer la bugada vora el riu... Uns instants d’imaginació que fan encara més especial aquest indret. Tinc ganes de tornar-m’hi a perdre!