Un dia a Brussel·les


El dissabte vaig tenir l’oportunitat de conèixer una nova ciutat; en aquest cas la capital del “país” a on habito, Brussel•les (http://ca.wikipedia.org/wiki/Brussel%C2%B7les). Ho poso entre cometes perquè fa temps que no hi ha govern en aquest país i tot apunta a que s’acabarà trencant en la part valona i la part flamenca. Però bé, ahir vam visitar la capital. Després de 40 minuts somnolents al tren, vam arribar a l’estació central de la ciutat. Un cop situats ens vam dirigir cap a la Grand Place (http://ca.wikipedia.org/wiki/Grand_Place)  (declarada patrimoni de la Humanitat), a on hi ha l’impressionant edifici de l’Ajuntament, rodejat d’altres edificis no menys bells. Seguidament vam anar a passejar pel Boulevard Anspach i ens vam perdre pels carrers del casc antic fins acabar davant del famós Manneken-Pis (http://ca.wikipedia.org/wiki/Manneken_Pis ). Després de les fotos de rigor amb el nen que fa pipí, vam continuar la ruta tot passant per davant d’una torre del segle XII i vam acabar davant la “germana” del Manneken-Pis, la Jeanneke Pis (http://ca.wikipedia.org/wiki/Jeanneke_Pis ) , una nena que fa pipí. Abans d’arribar-hi vam fer el turista en un mercat d’artesania i vam fer-nos també les fotos amb la petita estàtua. Tot seguir, per recuperar forces, vam entrar a la cerveseria que hi ha davant de l’estàtua i que ostenta el rècord mundial de cerveses en estoc (més de 2000!). El local és molt acollidor i servidora es va decantar per una cervesa amb xocolata! Rara però prou bona! Tot seguit vam abandonar el local, però amb la desagradable sorpresa que plovia. Vam arribar a la catedral de Saint Michel, però quan en volíem sortir, el xàfec era considerable... Quan va amainar la tempesta, vam arribar a l’estació a on vam dinar i únicament vam poder visitar una mica el Parc de Brussel•les, el Palau Reial per fora (http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_reial_de_Brussel%C2%B7les ) ja que la pluja ja no va cessar. Així doncs, poca cosa més; el tren i retorn cap a Gent, però amb un tast de Brusel•les als annals de la memòria (tot i que ens van quedar moltes coses per veure; raó de més per tornar-hi algun dia!)

(La foto correspon al Manneken-Pis, en aquesta ocasió vestit amb vestimentes portugueses)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís