L'amistat

Sí, aquest gran tresor que la vida et regala, les amigues i els amics que hi són per riure i per plorar, per agafar-te la mà o donar-te un consell o una abraçada a temps. Persones que potser viuen a milers de quilòmetres de distància, però que de sentiment, hi són en cada moment tocant-te la pell.  N’hi ha que els veus sovint i altres que només de tant en tant, però saps que el sentiment roman intacte. Un bonic sentiment que espero que no m’abandoni mai. Gràcies per ser-hi, amigues i amics, per ajudar-me i poder compartir els instants de la vida amb vosaltres!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís