Gent Blaarmeersen

Aquests caps de setmana a Gent em serveixen per desconnectar una miqueta de la rutina diària. Un diumenge de gener vaig aprofitar per anar a visitar el parc de Gent Blaarmeersen, als afores de la ciutat. S’hi arriba fàcilment amb bus, però no m’esperava el que allí em vaig trobar: un immens llac, tot envoltant d’un camí arran d’aigua i un de superior, enmig del bosc. Tot caminant vaig poder pujar a una torre, des d’on vaig divisar tota la planúria que els meus ulls abastaren. Prop del llac hi havia gent pescant; panells informatius sobre la flora i la fauna, etc. En un dels vorals també hi ha arena i tres grans tobogans: a l’estiu s’utilitza com a zona de bany, amb torre de vigilància i les preceptives banderes i tot. Em va sorprendre la multitud de gent que hi havia fent esport, i és que també hi ha zona de gespa amb aparells per exercitar el cos. Un petit bar amb vistes a un parc infantil ple de gom a gom de famílies, els ànecs nedant, gent prenent el sol, uns quants partits de bàsquet i futbol simultanis en les pistes que també hi ha a la zona d’aquest parc urbà són algunes de les altres estampes que conformaven el paisatge matinal del diumenge. Tot un redós de tranquil•litat enmig de la ciutat; un lloc per a perdre-s’hi i relaxar-se entre natura. I per rematar el jorn, tornada a peu fins a al centre de la ciutat, descobrint nous racons del que és la meva ciutat durant unes mesos.
La imatge és una panoràmica general del parc de Gent Blaarmeersen

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"