Los girasoles ciegos

Aquest és el títol del llibre escrit per Alberto Méndez. N’existeix una versió cinematogràfica, que tot sigui dit, encara no he vist. El llibre està dividit en quatre contes: Primera derrota o si el corazón pensara dejaría de latir (1939); segunda derrota o el manuscrito encontrado en el olvido (1940); tercera derrota o el idioma de los muertos (1941) i cuarta derrota o los girasoles ciegos (1942). Magistral, senzillament. Quatre històries aparentment independents però que acaben tenint un punt de connexió; a més, quatre històries que prou poden haver estat realitat en la maleïda guerra civil espanyola, de la quan encara avui en dia n’arrosseguem conseqüències. Si hagués d’escollir un conte em quedaria amb el segon. Pell de gallina i llàgrimes gairebé irreprimibles. Un conte molt ben travat, demolidor, cruel; i per desgràcia, farcit de realitat. Un llibre, que a més d’entretenir, és una crida escandalosament silenciosa per aturar les guerres. Si teniu l’oportunitat de llegir-lo,  no la desaprofiteu. Per mi, ja és un clàssic.