Tot caminant arribem al riu, davant del Douro, a on aprofitem per fer un vermut, com no, amb vi, tot contemplant els vianants passar. Però l’hora de marxar ja s’acosta i decidim anar a dinar en un restaurant un xic allunyat del centre, a on hi ha molta gent oriünda i per un mòdic preu, fem un molt bon dinar. Un dels plats que no manquen a la carta és l’arròs de frango (arròs de pollastre), però no en mengem. Per postres aprofito per engolir formatge amb codony, bastant típic de la zona. Per fer la digestió, retornem cap al hostel a recollir les maletes. De camí fem unes últimes compres: en aquest cas comprem una menja dolça típica, el pastís de nata (que en realitat és de crema) ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%A9is_de_nata ) : “ Els pastéis de nata (pastissets de crema) són unes tartetes farcides d'una mena de crema catalana , molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. Són originaris de Santa Maria de B
Fa una setmana, Manuel Zelaya, el president elegit pel poble hondureny va retornar al seu país, exiliant-se a l’ambaixada de Brasil, amb la voluntat de negociar el seu retorn a la seva pàtria. Però el govern colpista de Micheleti ja s’ha afanyat a tirar bombes de fum i fer pressió a l’ambaixada per tal que Zelaya marxi o s’entregui. Ja hi ha qui ha perdut la vida per defensar la democràcia, i molt em temo, per desgràcia, que seran més els que deixaran aquest món per la seva lluita per la llibertat. I des d’aquí, la impotència dels i les hondurenyes, lluny de la seva pàtria, que pateixen pels seus i pel futur del seu país. No podem continuar callant davant aquesta violació dels drets i les llibertats. Tan de bo ben aviat s’arribi a una solució pacífica i guanyi la llibertat i la democràcia, a Hondures i a totes les nacions. I que ho puguem escoltar sense cap tipus de censura i sense el silenci dels mitjans de comunicació...
Comentaris