Hondures...

Fa una setmana, Manuel Zelaya, el president elegit pel poble hondureny va retornar al seu país, exiliant-se a l’ambaixada de Brasil, amb la voluntat de negociar el seu retorn a la seva pàtria. Però el govern colpista de Micheleti ja s’ha afanyat a tirar bombes de fum i fer pressió a l’ambaixada per tal que Zelaya marxi o s’entregui. Ja hi ha qui ha perdut la vida per defensar la democràcia, i molt em temo, per desgràcia, que seran més els que deixaran aquest món per la seva lluita per la llibertat. I des d’aquí, la impotència dels i les hondurenyes, lluny de la seva pàtria, que pateixen pels seus i pel futur del seu país. No podem continuar callant davant aquesta violació dels drets i les llibertats. Tan de bo ben aviat s’arribi a una solució pacífica i guanyi la llibertat i la democràcia, a Hondures i a totes les nacions. I que ho puguem escoltar sense cap tipus de censura i sense el silenci dels mitjans de comunicació...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"