Un poema de Joan Margarit


Les flors, ara que s'acosta el gèlid hivern...

Flors blanques en la boira
Llençols grisos de gebre
Cobrien els bancals dels ametllers,
Però les pluges van venir com màscares
I l’herba va esborrar els miralls del frec.
L’aire càlid als ulls de l’hivern
Començava a mentir a les ales grises
D’ocells erràtics dins els arbres nus.
En una sola nit de tebiesa
Amb la fosca d’imatges al mirall
Es van obrir les flors dels ametllers.
Tu també vas venir en un temps de fred
I soledat: l’amor va ser un orate
Damunt del gebre gris. Flors oblidades
Escampaven perfum de primavera
En els àmbits glaçats, càlida neu
D’efímeres flors blanques. Amb tristesa
Les recordo a l’hivern
Que en una sola nit les va glaçar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís