Un poema per retornar a la infantesa


Vinyes verdes vora el mar, un poema de Josep Maria de Segarra que em fa pensar en la infantesa, quan me’l feren aprendre... Ara, amb el pas dels anys, rellegir-lo m’aboca a passejar per les vinyes de la casa a on vaig créixer...

Vinyes verdes vora el mar
Vinyes verdes vora el mar,
Ara que el vent no remuga,
Us feu més verdes i encar
Teniu la fulla poruga,
Vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
Sou més fines que la userda
Verd vora el blau mariner
Vinyes amb la fruita verda,
Vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
Vora la vela que passa;
Cap al mar vincleu el cos
Sense decantar-vos massa,
Vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
Del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
Damunt la terra lluenta;
Vinyes verdes, soledat

Vinyes que dieu adéu
Al llagut i a la gavina,
I al fi serrellet de neu
Que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s’adorm la tarda,
Raïm negre, pàmpol d’or,
Aigua , penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
Verdes a la punta de dia,
Verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
Vinyes verdes vora el mar!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís