El llop ferotge

Un projecte genial i immens que, espero que només de forma temporal, s’acaba. El seu impulsor és en Jorge Morales, un noi vingut de Xile i amb moltes ganes de canviar el concepte d’art i literatura a la sovint endogàmica Girona. Amb molt d’esforç ha aconseguit fer 10 números de la revista “El llop ferotge” , amb les consegüents presentacions arreu del territori català. Durant tots aquests números hi han cabut escrits de gairebé els 5 continents. Nits poètiques a diferents bars de Girona, íntimes o menys, sempre amb bon humor i moltes ganes de literatura són un llegat que perdurarà a la memòria de tots els que estimem el Llop. Suposo que ha de cansar molt trucar a les portes de les institucions i que et donin sistemàticament un cortès cop a l’esquena per dir que no. Però espero que el Llop descansi i ben aviat, torni més ferotge que mai a atacar les nits literàries a Girona! Gràcies Jorge, gràcies al Llop i a totes i tots el que en formen part!
http://www.el-llop-ferotge.blogspot.com/

Comentaris

llop ferotge ha dit…
GRÀCIES EVITA!!!! EL LLOP HA ESTAT MOLT CONTENT DE LLEGIR EL TEU TEXT....I SOBRETOT AVUI...QUE ESTÀ MIG PANSIT...UN PETONÀS PETITA NOSTRA!!
2 de novembre del 2009, a les 0:04
Anònim ha dit…
un besito patí preciosa, maca!
15 de novembre del 2009, a les 20:10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema: TRES REIS D'ORIENT (Josep-Sebastià Pons)

Imatge
Per avui, diada de Reis, un poema ben escaient! Que aprofiti el tortell, i a veure si toca fava o us coronen rei o reina! :) TRES REIS D'ORIENT Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba, el mantell brodat - d'ocells i de branques. Diuen que han vingut - de la serralada, i jo no ho crec - que la gent s'enganya. Ben embolicats - dins una nevada, del cimal del cel - han fet la baixada amb un sarronet - d'esteles de plata. Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba. Passen bandolers - bandolers d'Espanya, portant ganivets - d'un pam a la faixa. Maten els tres reis - amb una rialla. Voreta el camí - els tres reis finaven, la corona d'or - de lliri la barba. I els grans bandolers - allavors s'esglaien, que del sarronet - esteles de plata fent molta claror - cap al cel pujaven, i que allà allà - dins la volta blava, tres reis d'Orient - tres reis c...
Més informació