El Pi de les Tres Branques

Durant la proppassada Patum vaig poder anar un parell de vegades a visitar el Pi de les Tres Branques, un pi que tot i ja no ser viu, simbolitza la unió dels Països Catalans (http://ca.wikipedia.org/wiki/Aplec_del_Pi_de_les_Tres_Branques). El tercer diumenge de juliol s'hi celebra un aplec, fet que ja fa anys que té lloc. Però aquest any serà un aplec més reivindicatiu que mai. Alguns eixelebrats espanyols van serrar una de les branques fa unes setmanes, fet que va desfermar una gran ràbia. Un pi patrimoni natural de Catalunya i a més, símbol nacional. Però per molt que ens serrin les branques, el poble les reconstruirà. I no lluny d'allí hi ha el Pi jove, ben ufanós i ben viu. La natura és sàvia. Els Països Catalans, com l'au Fénix, per molt que els vulguin negar i fer desaparèixer, renaixeran de les seves cendres com l'au Fénix. Perquè de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó som un sol poble. I el Pi de les Tres Branques és un dels nostres símbols!
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"