Canet Rock 2014 $: desastre organitzatiu (II)

Un altre fet trist fou que els concerts es van retardar bastant: ja era ple dia quan encara tocaven bandes i en quedaven algunes. El canvi d'instruments de l'únic escenari es va fer, en alguns moments, llarguíssims. I per no parlar del col·lapse de les comunicacions: impossibilitat total de parlar, ja fos via Whatsapp o per trucada, amb la gent. I quan anaves a la barra, hi havia els encarregats, que enlloc de posar-se a currar, s'ho miraven amb l'excusa que ells eren això, encarregats. I per acabar d'arrodonir el caos, quan fou hora d'anar a buscar el tren, la caòtica RENFE ens feu fer més de mitja hora de cua encara. La sensació que em queda d'aquest Canet Rock és agredolça: tot i la bona qualitat musical, no és més que un espectacle que ha perdut l'essència i que s'ha convertit en una màquina de fer diners: tot encarat a guanyar peles sense pensar en els espectadors. Trist. Ja veurem si hi tornaré...
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís