evita

Avui s'acaba un any, un altre any. Un any que no oblidaré, a on he pogut complir dos desitjos d'infantesa, dos viatges que des de petita somniava, el grany Canyó del Colorado i Irlanda. Ara ja només em queda Austràlia per acabar de complir la tríade viatgera dels meus somnis. Però per sobre d'això, he viscut moment inoblidables i d'altres per oblidar. Un munt de somnis complerts, a part dels viatgges, i uns quants encara per complir. Noves vides han arribat, plenes d'il·lusió que es transmet. Però per sobre de tot, hi ha hagut salut de tota la gent que m'estimo, aquest és el més gran tresor i la millor loteria. En el món, però, hi ha gent que no ha estat tan afortunada. Un munt de conflictes s'han saldat amb moltes morts innocents...Esperem que al proper balanç estigui encara més ple de coses positives a tots nivells! Una forta abraçada i bon 2013!    

Ara que l'any s'acaba Invoco els dies clars, ara que sé que me’n desposseeix el temps. No em vull subjecte a cap designi que no pugui sotmetre al ritme encès de les paraules. A poc a poc, desfaig els rulls del vent. La font degota lenta i m’acompassa la mirada i la veu. Tot se’n revela nou, però l’espera m’adorm les mans. Només els ulls completen el cicle tants de cops iniciat i abandonat. Propòsits? Quins propòsits?

Un poema dedicat al tió, de Joana Raspall (http://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall_i_Juanola) EL TIÓ (Joana Raspall) Hi ha un pila de llenya tallada que ha portat el camió per fer foc a la llar. Amb el tronc més gruixut que hem trobat la tenim preparat el tió. L’hem tapat amb la vella flassada que cada any ens el guarda el fred. Ben arraconadet li hem posat un pot d’aigua, un poma vermella i crostons de pa sec, que li agrada amb deliri. Ben segur que demà, quan me’l miri, sols hi haurà rosegons! Ve del bosc; deu tenir set i gana. Ara, aquí, com que està calentó, ben menjat i tranquil, es prepara per quan tots cridem: - Caga, tió! El tió sap que som criatures i esperant trere’n llaminadures li peguem, sens voler fer-li mal. Ell també, trapasser, barrejat amb torró a vegades ens caga... carbó!, com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal. És un joc de Nadal

Ja fa una bona colla de setmanes que aquestes festes de Nadal estan ben presents arreu. Moltes compres i també moltes llumetes de colors, per mi del tot inútils. En temps de salvatge crisi, em costa entendre que hi hagi ajuntaments que es gastin una morterada en il·luminar tots els carrers. Puc arribar a comprendre que hi hagi una mínima decoració de Nadal, però, cal aquest dispendi energètic i econòmic? Calen tants carrers il·luminats diàriament quan hi ha gent que no té ni el més mínim per celebrar el Nadal? A Girona, per exemple, l'ajuntament es gastarà més de 236.000 euros en llums de Nadal... si tant es pregona que s'ha de compartir i ser solidaris, més que mai per Nadal,  és un xic contradictori, oi? http://www.aragirona.cat/noticia/140044/girona-destina-236.000-euros-a-lenllumenat-de-nadal-i-amplia-els-barris-illuminats 

És Nadal, avui. Dia en què tot ha de ser meravellós i bonic, dia en què la felicitat ha de regnar arreu. I em pregunto, per què només avui, dia 25 de desembre, ha de ser Nadal? Nadal, entès com un dia de pau, alegria i concòrdia, és, o ho hauria de ser cada dia. Nadal és somriure cada dia quan saludes, és donar un cop de mà a qui més o necessita, és gaudir de cada dia i de cada instant, és estimar al teu voltant, és tot el que fa feliç. Nadal és cada dia. I demà tornarà a ser Nadal!

A fora ens trobem amb la impressionant manifestació que s’estava preparant... i és que un 15% dels diputats hongaresos són de partits neonazis i van demanar el nom dels parlamentaris d’origen jueu a qui ells consideren una amenaça per a la nació. Contra aquest atac feixista, la població es mobilitza i es concentra per rebutjar els nazis ( http://www.324.cat/noticia/1997012/mon/Manifestacio-a-Budapest-per-denunciar-lantisemitisme-i-la-xenofobia-dun-partit-que-ha-exigit-una-llista-de-tots-els-diputats-jueus-dHongria ). Anem tirant i ens dirigim cap al centre a dinar, a un dels mercats nadalencs, a on es pot tastar el típic goulash, com una mena de sopa amb carn de vedella i porc   i que la serveixen, a vegades, dins d’un pa buit de dins ( http://es.wikipedia.org/wiki/Gulash ). Ho acompanyem de vi calent, també molt típic, sobretot per l’època nadalenca. Passegem pel mercat, fem algunes compres i anem a la cerca de... banyadors!! I és que la nostra intenció és anar a un dels b...

Durant la nit ha plogut bastant. Ens llevem, dutxa reparadora i cap a esmorzar.   Amb un vent fred i sota la pluja anem a fer cua davant del parlament, que es pot visitar gratuïtament després d’inscriure’t. Passem tota la colla una bona estona sota la pluja i el fred, mentre al nostre costat s’està muntant un escenari per una manifestació que sembla que serà multitudinària, a jutjar per tot el desplegament de mitjans i també de policia que hi ha per la zona. Finalment, ens podem inscriure i com que encara queda estona per entrar a l’hora que ens han estipulat, aprofitem per anar a recuperar-nos del fred amb begudes calentes. Ara que ja m’acostumo a pagar amb fòrints ( http://es.wikipedia.org/wiki/Forinto_h%C3%BAngaro ) ja hem de marxar! Entrem al Parlament ( http://en.wikipedia.org/wiki/Hungarian_Parliament_Building ) a l’hora estipulada i només d’entrar ens fan passar per un control de detector de metalls. Ens explica la simpàtica guia que l’edifici és simètric; a un costat a...

Tot seguit, ens fem algunes fotos i marxem cap a dinar amb la guia i uns altres assistents al tour. La “putada” és que no hi ha res de menjar vegetarià i acabo menjant una pasta comprada al carrer després de la llarga i distreta sobretaula amb la guia. Per exemple, aprenc a dir gràcies en hongarès (köszi)! Finalment, marxem i agafem el tramvia i anem cap a la zona del centre, a on ens perdem pels carrers semibuits i fem algunes compres, bevem una xocolata ben calenta per fer passar la fred   finalment, a peu, ens enfilem cap a la zona de Buda,   una altra vegada, cap a on hi ha l’estàtua de la llibertat que rememora la conquesta de Budapest per part dels soviètics el 1947 ( http://en.wikipedia.org/wiki/Liberty_Statue_(Budapest)) , al capdamunt de turó de Gellért ( http://en.wikipedia.org/wiki/Gell%C3%A9rt_Hill ) Tot pujant veiem una església, que sembla un calc de l’ermita de Lurdes ( http://en.wikipedia.org/wiki/Gell%C3%A9rt_Hill_Cave ) . Des de dalt, després de l’...

Continuem amb la visita i passem per davant d’una estàtua, que representa un senyor policia ben panxut (un tal Carles es veu) que a principis del segle passat tenia molt d’èxit entre les senyores. La història rau en què les dones que es posaven al costat a on portava l’espasa eren considerades “professionals” i les que es posaven al costat dret, eren “senyores”.La guia també ens va dir que tocar-li la panxa portava sort, així que per provar, que no quedi! I camina que caminaràs, anem a parar a una plaça a on hih a un arbre ple d’espelmes en honor a Michael Jackson... Però l’anècdota és que Michael Jackson mai va tocar a Budapest, sinó a Bucarest (errors dels fans!). La següent parada del nostre periple per la ciutat és davant del Danubi, a on contemplem la bella vista de Buda. També podem observar una escultura (com moltes que hi ha escampades per la ciutat) d’una nena a qui anomenen la princeseta, la Kiskiralylany ( http://www.virtualtourist.com/travel/Europe/Hungary/Budapest_Fo...

El dia es desperta ben fred a Budapest. Esmorzem per un bon preu al mateix hostel i ens disposem a visitar la ciutat. En primer lloc anem a veure quins són els horaris de visita del Parlament i tot seguit ens dirigim a fer una visita guiada per la ciutat. Ens trobem a una simpàtica guia, l’Anita, que serà qui ens ensenyarà part de la ciutat. Per reconfortar-nos del fred, la guia i les seves companyes ens ofereixen un bon vas de te que passa ben bé. Un cop el grup format, comencem la visita, primer per la zona de Pest ( http://es.wikipedia.org/wiki/Pest ) . La primera parada és poc metres més enllà del punt de trobada, a on hi ha una petita escultura dedicada a l’inventor del cub de Rubik, que era hongarès ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Cub_de_Rubik ; http://en.wikipedia.org/wiki/Ern%C5%91_Rubik ). La noia ens explica que l’hongarès ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Hongar%C3%A8s ) és una llengua bastant difícil d’aprendre i que per això els seus parlants n’estan tan orgullosos. L’...

El matí es desperta fred a Girona. Però a mesura que avança cap a l’equador, la temperatura puja. A migdia, després de pagar els maleïts peatges, arribem als afores de Barcelona, a on aparquem el cotxe i amb el bus, en un tres i no res, ens plantem a l’aeroport. Tranquil·lament prenem un cafè i ja entrada la tarda, ens enfilem a l’avió que en menys de dues horetes ens deixa a Budapest ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Budapest ; http://www.budapest.hu/Lapok/default.aspx ; http://en.wikipedia.org/wiki/Budapest ). Budapest és la capital d’Hongria ( http://en.wikipedia.org/wiki/Hungary ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Hongria ) . Bé, per ser més concreta, arribem a Pest, ja que Budapest s’ha format a partir de la confluència de tres ciutats: Buda, Pest i Óbuda ( http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93buda )   Un cop a la ciutat, agafem un taxi que ens deixa directament al hostel, al Wombats ( www.wombats-hostels.com ). Un cop allí ens instal·lem a l’àmplia habitació i aprofitem per a...

A l’Arnau li fascinen els números. Ja de ben xic tenia passió per comptar i recomptar els arbres dels carrers, les llambordes, fins i tot els pocs cabells del cap de l’avi Teu. Però no es limitava únicament a comptar, sinó que començava a multiplicar, dividir, fer arrels quadrades dels nombres que li sortien de fer els seus comptes. Aquesta passió se li intensificà a mesura que els anys passaren i que el cos canviava de nen a   home. A la seva afició pels nombres s’hi va afegir la de calcular perímetres, àrees, sinus, cosinus i un llarg etcètera de tots els elements que se li posaven davant dels ulls. Als seus pares i germana els resultava en principi divertit veure l’estranya afició de l’Arnau però al final ja n’estaven cansats. A París s’entretingué a calcular els angles de la Torre Eiffel durant unes vacances d’estiu. A Roma, durant un fred pont de la Puríssima calculà quina era l’àrea que ocupava la neu damunt del Coliseu. Quan esdevingué el canvi hormonal s’afegiren nous ...

Fa uns dies, tot anant per l'autopista que mena de Girona a Barcelona, la persona que conduïa va exercir el seu dret a protestar contra l'abús de les concessionàries, que s'enriqueixen a base de bé, mentre que les carreteres públiques fan autèntica vergonya... Bé, doncs la persona va pitar al peatge per protestar i a un senyor amb cara de mala llet li van faltar cames per venir a prendre el número de la matrícula del cotxe per tal de multar a la persona que conduïa. Em pregunto en quin caram de país vivim, un país a on ja no està ni permès protestar contra les injustícies. Això cada vegada s'assembla més a una dictadura i no a una democràcia. Així es va amb les dretes...Ens estan retallant els nostres drets més bàsics i aquí no passa res. Desgraciadament, vivim sota la dictadura dels bancs... espero, però, que per poc temps!  

Sentir-se més viva que mai quan retorno al Poblete que em va veure créixer. Perdre’m pels Camps, tocar la terra, copsar tots els matisos de la tardor que ja arriba a la seva fi. Notar l’aire tirant a gèlid que se’t clava com una agulla a cada racó del cos. Que els ulls s’amarin de llàgrimes d’emoció en sentir la terra ben endins, en recordar les generacions que l’han treballada i estimada, que l’han mimada per tal que nosaltres, avui, la puguem gaudir. Sentir els ocells piular recordant com n’és de bonica la seva melodia, notar el gust de les cireres d’arboç mentre es desfan dins la boca i omplen l’estómac mentre busco bolets. Sentir-se viva, sentir la terra, sentir l’amor.

Aquest autor rossellonès té poemes que m'encanten, com el que us deixo aquí! Ballem la sardana Amics I mig amics Ballem la sardana Tan pobre com rics, A l'entorn  del platana, Tots ma dins la ma, Amos I obrers Tothom ballarà Pagès I burgès Amics i mig amics Ballem la Sardana, Sardana de Germanor, Sardana Catalana, Escampall  de color D'Amor I d'esperança Vells I joventut, Tothom fa presència, Si Deu Hagués volgut Que a n’el ball de la vida, Nós donéssim, tots la ma La misèria maleïda No hagués conegut l'humà I com els Catalans A l'entorn  del platana Tots els pobles germans, Grossos I petits, Ballarien Sardana Dins un rotllo units.

Ja fa algunes setmanes que va ser Sant Martí, el patró del poble que em va veure créixer. Després d'un agradable dinar familiar, vam fer cap a la plaça, a on hi havia una cobla tocant sardanes i un grapat de gent ballant-les. Va ser bonic veure la gent sortint a la plaça a xerrar, tot i la fresca de la tarda. Veure el safareig que continua fent la seva funció de neteja i de compartir secrets, veure les cares de la gent, més envellides, això sí, i les noves generacions que van creixent em va fer somriure i sentir certa nostàlgia. Però el més bonic de tot és sentir la sensació d'estimar aquesta terra i la seva gent amb bogeria! I espero que per molts anys pugui continuar sentit aquesta passió i continuar gaudint de les tardes santmartinenques!

Sembla la cançó de l'enfadós, la cançó de mai acabar. Que no ho entenen a Madrir que aquí parlem català i s'ensenya en català. El nostre sistema educatiu fa anys que funciona amb la immersió lingüística. Gràcies a aquest fet, són moltes les generacions que parlem català, molta gent que ha vingut de fora ha après la nostra llengua. Però en el seu intent "d'espanyolitzar" l'escola catalana, aquest Wert, aquest tiu que fa cara de sàdic (opinió personal), gosa relegar la llengua catalana a una simple optativa. Aquesta és l'estratègia del PP: la de voler aniquil·lar tot allò que sigui català. Perquè com deia el gran Ovidi Montllor, hi ha gent a qui no li agrada que s'escrigui, es pensi o es parli en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que s'escrigui, es pensi o en parli. Aquesta gent del PP i els seus sequaços de Ciutadans són una colla de dictadors a qui els hi molesta tot el que sigui català. Però quan la injustícia i l'escarni són ...

Avui teòricament és un dia festiu, però personalment no haig de celebrar pas res... Jo no em sento ni m'he sentit mai representada per la Constitució, i menys per Espanya. Una constitució anacrònica que no fa res més que anorrear un bon grapat de drets, que no es pot tocar, més que per conveniències d'alguns. Paper mullat, desfasat i prohibitu, sota el qual una bon grapat de cap quadrats s'escuden. Avui, com el 12 d'octubre, no tinc res a celebrar. Per mi, aquesta constitució és un bon combustible per encendre el foc ara que s'acosten dies d'hivern! Visca la terra lliure!

Ara ja fa uns dies de la vaga del 14-N. Si hagués escrit el post el mateix dia o el dia següent, em sembla que hauria estat un cúmul de paraules malsonants...Però tot i que ja han passat uns quants dies, la ràbia encara se m'encén quan penso en la brutalitat policial contra gent que es manifestava pels seus drets laborals. Són indignes d'un sistema democràtic les imatges del nen de Tarragona al qual els Mossos d'Esquadra li van obrir el cap. I encara més esperpèntic sentir la versió oficial que va ser una porra que va rebotar... Més ràbia quan veig les imatges de la noia que va recriminar als mossos el que feien i va rebre com a resposta uns quants cops de porra. I seguim: un altre menor d'edat resultà amb el braç trencat, una noia ha perdut la visió d'un ull per una pilota de goma, etc. I un apunt més: qui crea aquesta violència? No seran els mateixos policies infiltrats? No me'n defujo gens ni mica, a jutjar per totes les imatges que he vist ja sigui person...

Malala Yousafzai ( http://en.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai )  és una adolescent afganesa que després de debatre's uns dies entre la vida i la mort per culpa d'un tret que un inhumà li disparà al cap, sembla que se'n sortirà. Quin és el seu gran pecat per haver estat tirotejada? Doncs escriure un blog a on denunciava la llei islàmica que estan aplicant els talibans a l'Afganistan, publicat per la BBC. En el seu blog narra les bestieses, si bestieses, que fan els talibans i les humiliacions a les quals estan sotmeses les nenes i les dones. No se'ls hi permet el dret bàsic de l'educació i fins i tot se li va prohibir assitir a l'escola. Tot i les amenaces de mort, Malala va continuar amb la seva vida fins que un fanàtic sense cervell li va disparar. La noia va aconseguir sobreviure i si tot va bé, continuarà lluitant per erradicar la violència contra les dones al seu país. Encara queda molta feina per fer en molts països a on la vida de les dones no ...

Impotència i ràbia, moltíssima ràbia. Una persona molt pròxima serà mare als propers mesos. Una gran alegria, una gran il·lusió però que ha quedat enterbolida. Per què? Doncs perquè en anunciar a la seva cap que seria mare, a aquesta "senyora" de bona casa i que guanya un bon grapat de diners per viure una vida de luxe, li van faltar hores per fer-la fora amb el pretext que la feina havia baixat. I no havia baixat des de feia mesos, que s'hagi hagut d'esperar a fer-la fora quan li ha dit que està embarassada? I aquí, desgraciadament, no passarà res, ja que aquesta colla de salvatges capitalistes del PP han fet una llei d'acomiadament que només beneficia als seus, als rics. Fastigós. Queda molt camí per fer, moltíssim per evitar que la dona continuiï essent discriminada pel simple fet de ser dona i voler ser mare. I cal unitat i seguir lluitant, perquè algun dia, ben aviat, això no passarà, guanyarem la batalla a aquesta ignomínia! Molts ànims preciosa, estem...