Siguis a on siguis, una abraçada


Amb el gener recent estrenat, una mala notícia, una trucada d'aquelles que no vols rebre. Una persona estimada emprèn el camí de no retorn, abandona físicament aquest món però en resta sempre el seu record. 

L'oncle Luis va tancar els ulls per sempre, després de tota una vida dedicada al seu treball de sastre, que va mantenir fins que la tremolor de la mà ja li impedien continuar, i sobretot, tota una vida dedicada a la família i a la seva estimada esposa, la tia Lola, la germana del meu avi Àngel. L'amor que es professaven era infinit, incondicional. Més d'una vegada li havia sentit dir que es volia morir abans ell que ella, perquè no aguantaria poder viure sense ella. Sempre em quedarà en el record el seu somriure i les seves abraçades sinceres. Oncle, siguis a on siguis, gràcies!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís