Gran Canària (III)

El tercer dia a l’illa de Gran Canària s’inicià de forma semblant al segon. Esmorzar a l’apartament, recollir les coses i enfliar-nos a la furgoneta. En aquest primer tram del dia el destí escollit era l’embassament de Soria. Després d’una bona estona de corbes i més corbes hi arribàrem. Realment espectacular la imatge: un gran llac envoltat de palmeres i muntanyes, com un oasi enmig del desert. Després de copsar la màgia i la bellesa de lloc, pujàrem de nou a la furgoneta per anar al Roque Nublo, un dels lloc més emblemàtics de l’illa a través del camí de muntanya que ens marcava el GPS... però aquest enginy electrònic no havia previst que les últimes pluges a l’illa havien inutilitzat el camí, de manera que després de fer un camí estretíssim i sorrós i remuntar un petit esvoranc, vam haver de desfer el camí fet. Vam buscar un camí alternatiu per arribar al destí desitjat, però tampoc; la carretera de nou tallada. Vam acabar dinant a un altre llac, el emblase de las Niñas, a on tot estava habilitat per fer menjars i barbacoes. Molta gent per gaudir del sol i la bellesa del lloc, envoltat de muntanyes. Després de dinar, vam descansar una estoneta a la vora de llac i reprenguérem el camí cap a la localitat a on dormiríem: Sant Nicolás de Tolentino. Allí vam anar a veure la posta de sol a la platja rocosa, custodiada per imponents penya-segats. Quan el sol ja ens havia dit bona nit, vam anar a l’alberg i des d’allí, a sopar a un acollidor restaurant amb un bonic jardí de cactus. Després d’un bon àpat amb peix inclòs, vam sortir a la terrassa a fer algunes copes i integrar-nos amb l’ambient amenitzat per un improvisat guitarrista. I amb tot això, ens vam fer “amics” del propietari del local, que ens convidà a un parell de xarrups. Satisfets per l’àpat, la companyia i l’acolliment, anàrem a deixar-nos vèncer per la son a l’alberg...
(La imatge correspon a una panoràmica del llac de Soria)