Un nou inici....



Després de la tempesta diuen que arriba la calma. Després de la foscor, la claror. Després dels núvols, el sol. Després del fred, la calor. Després de la tristesa, la felicitat. Després del desamor, l'amor.

Comentaris

Gemma Martorell ha dit…
Quan fereixen a una petita fada obstrueixen el seus somriures, però s'ha de recordar que una fada somriu fa que tot brilli. I si aconseguissim que totes les fades somriguessin farien que el món brilles més que una estrella.
Molts Petons xula i espero que aviat tornis a brillar més que cap estrella del firmament.
Anònim ha dit…
Bé Evita, cuida del teu cor igual que d'aquest blog i aplicat el missatge perquè ja des d'ara mateix brilli el teu Sol.
Anna
Anònim ha dit…
El destí és important però no hem d'oblidar el camí que ens hi porta. Atura't, respira, contempla el paisatge i després continua. Viu cada dia intensament feliç. No val la pena preocupar-se de les coses si no les pots canviar i si les pots canviar, actua! Té molta raó la Gemma, un somiure val un imperi. Apa! un petonàs que no estàs sola!
Isa
esterdementa ha dit…
HOla carinyo,

m'encanta que estiguis passant p�gina com jo. T'adones que estem passant pel mateix proc�s i estem molt unides. Ho hauries pensat mai?
Nom�s et volia dir unes paraules que s�n les que a mi em faran seguir el meu cam� sense m�s entrebancs.
Viure, facilitat, placidesa, perd� comprensi� acceptaci� i tencament.
Ja s'ha acabat aix� de viure enganxades a gr�cies a la gran esperan�a que mai no perdem. Penso que aquesta esperan�a ha de deixar d'anar focalitzada. Aquesta esperan�a no la podem perdre mai, per� millor que vagi dirigida al canvi de l'univers.

petons i segur que ens veiem avui.

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol