Després de la tempesta diuen que arriba la calma. Després de la foscor, la claror. Després dels núvols, el sol. Després del fred, la calor. Després de la tristesa, la felicitat. Després del desamor, l'amor.
Quan fereixen a una petita fada obstrueixen el seus somriures, però s'ha de recordar que una fada somriu fa que tot brilli. I si aconseguissim que totes les fades somriguessin farien que el món brilles més que una estrella. Molts Petons xula i espero que aviat tornis a brillar més que cap estrella del firmament.
Anònim ha dit…
Bé Evita, cuida del teu cor igual que d'aquest blog i aplicat el missatge perquè ja des d'ara mateix brilli el teu Sol. Anna
Anònim ha dit…
El destí és important però no hem d'oblidar el camí que ens hi porta. Atura't, respira, contempla el paisatge i després continua. Viu cada dia intensament feliç. No val la pena preocupar-se de les coses si no les pots canviar i si les pots canviar, actua! Té molta raó la Gemma, un somiure val un imperi. Apa! un petonàs que no estàs sola! Isa
m'encanta que estiguis passant p�gina com jo. T'adones que estem passant pel mateix proc�s i estem molt unides. Ho hauries pensat mai? Nom�s et volia dir unes paraules que s�n les que a mi em faran seguir el meu cam� sense m�s entrebancs. Viure, facilitat, placidesa, perd� comprensi� acceptaci� i tencament. Ja s'ha acabat aix� de viure enganxades a gr�cies a la gran esperan�a que mai no perdem. Penso que aquesta esperan�a ha de deixar d'anar focalitzada. Aquesta esperan�a no la podem perdre mai, per� millor que vagi dirigida al canvi de l'univers.
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida! UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res. Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.
Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Comentaris
Molts Petons xula i espero que aviat tornis a brillar més que cap estrella del firmament.
Anna
Isa
m'encanta que estiguis passant p�gina com jo. T'adones que estem passant pel mateix proc�s i estem molt unides. Ho hauries pensat mai?
Nom�s et volia dir unes paraules que s�n les que a mi em faran seguir el meu cam� sense m�s entrebancs.
Viure, facilitat, placidesa, perd� comprensi� acceptaci� i tencament.
Ja s'ha acabat aix� de viure enganxades a gr�cies a la gran esperan�a que mai no perdem. Penso que aquesta esperan�a ha de deixar d'anar focalitzada. Aquesta esperan�a no la podem perdre mai, per� millor que vagi dirigida al canvi de l'univers.
petons i segur que ens veiem avui.