Quatre coses de política...i quelcom més...

Girona està preciosa. Colors groguencs, marronosos, verds, blaus, etc. es barregen amb olors de porros, castanyes, glops de ratafia, de cervesa.... Festa, música, conversa, mirades... Tot i la felicitat d'aquests moments em dol una cosa: per què hi ha poca gent que parli català? A les barraques, tret d'alguns reductes, el castellà s'imposa sovint a aquesta nostra llengua, tant rica de matisos... Per què passa això? No tenim suficient autoestima per defensar-la i utilitzar-la? Catalunya i el català només ens tenen als qui estimem aquest país, ja siguem autòctons d'aquí o gent d'altres contrades que ha vingut i s'ha enamorat d'aquest racó del Mediterrani....

D'altra banda, indignació és la que he sentit aquest matí quan he vist que al poble germà, Euskal Herria, el seu lendakahri serà pròximament jutjat per buscar una sortida pacífica al conflicte del seu poble, que també demana la llibertat. Com es pot ser tant hipòcrita de criminalitzar aquells que busquen la resolució dels conflictes pacíficament? Només queda un camí: lluitar pacíficament per arribar als nostres objectius. La victòria ens sorprendrà si la continuem buscant!!

Finalment, aquesta nit és la de la castanyada.... Nit de bruixes, de màgia, de desitjos, de conjurs... nit de ser allò que vulguem ser!