Quatre coses de política...i quelcom més...


Girona està preciosa. Colors groguencs, marronosos, verds, blaus, etc. es barregen amb olors de porros, castanyes, glops de ratafia, de cervesa.... Festa, música, conversa, mirades... Tot i la felicitat d'aquests moments em dol una cosa: per què hi ha poca gent que parli català? A les barraques, tret d'alguns reductes, el castellà s'imposa sovint a aquesta nostra llengua, tant rica de matisos... Per què passa això? No tenim suficient autoestima per defensar-la i utilitzar-la? Catalunya i el català només ens tenen als qui estimem aquest país, ja siguem autòctons d'aquí o gent d'altres contrades que ha vingut i s'ha enamorat d'aquest racó del Mediterrani....

D'altra banda, indignació és la que he sentit aquest matí quan he vist que al poble germà, Euskal Herria, el seu lendakahri serà pròximament jutjat per buscar una sortida pacífica al conflicte del seu poble, que també demana la llibertat. Com es pot ser tant hipòcrita de criminalitzar aquells que busquen la resolució dels conflictes pacíficament? Només queda un camí: lluitar pacíficament per arribar als nostres objectius. La victòria ens sorprendrà si la continuem buscant!!

Finalment, aquesta nit és la de la castanyada.... Nit de bruixes, de màgia, de desitjos, de conjurs... nit de ser allò que vulguem ser!

Comentaris

Anònim ha dit…
Bones noieta !!

Ahir vaig anar a fer una volta per les atraccions de fires (un dimarts no festiu a la nit ja pots comptar quin ambient...) i també vaig tenir aquesta mateixa sensació de que no hi havia res ni ningú del país.. brbr A més, el grup que cantava anava fent discursets de llibertat i totes les mandangues però quan es posaven a cantar havien de canviar d'idioma. Em va fotre un mal rollo :(

Es ben be que de catalans n'hi han 4, i tots son a l'extranger. Marxes a la quinta punyeta al lloc més recòndit i sempre te'n trobes algun o altre, però aquí mateix a casa no hi ha maneres :(

Per cert, ahir devieu marxar molt ràpid. Després de fer el voleio vam tornar a fer la ronda per barraques i ja no us hi vam tornar a veure. Casum dena... Però bueno... ens veiem avui segur!!!

Un beset bonica !
Xevi

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol