evita

S’acosta primavera, i amb ella el bon temps, els dies s’allarguen... I per què no fer un altre viatget? :-) Aquesta vegada la destinació és de nou Sardenya, però en aquesta ocasió, visitaré, si tot va bé i els volcans islandesos ho permeten, el sud de l’illa, concretament al ciutat de Càller (en sard Casteddu) ( http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ller ). Uns dies per desconnectar altra volta i conèixer un nou lloc d’aquesta mar mediterrània, que tants secrets i història amaga. I a més, nova oportunitat per conèixer una illa que també lluita per aconseguir independitzar-se d’Itàlia! Ens veiem a la tornada! (La foto és de l’escut de Càller que va ser vigent entre 1493 i 1776, amb les quatre barres!)

El proper dissabte serà 1 de maig. I un any més serà el dia del treballador. Per més anys que passin, però, encara és una jornada reivindicativa. En temps de crisi, aquesta crisi provocada pel salvatge capitalisme però que paguem entre tots, i sobretot els més febles, cal més que mai reivindicar condicions iguals per a homes i dones, que s’acabi l’explotació i que es garanteixi la seguretat al lloc de treball. Tan de bo que en un futur ben proper, el dia 1 de maig sigui un dia en el qual no calgui reivindicar gaire res, més aviat celebrar que treballem i que ho fem de gust! Visca els treballadors i treballadores!

Sí, el 25 d’abril ha estat una jornada més cap al pas a la llibertat. Molta gent ha treballat de forma anònima per aconseguir que els referèndums se celebressin a múltiples localitats del país. Molta feina anònima i desinteressada amb la finalitat de donar al poble de Catalunya l’oportunitat de decidir sobre el seu futur. I això té molt mèrit, car les institucions s’han totalment desentès de les consultes. Només alguns partits polítics (ja se sap que s’acosten dates electorals) hi ha participat. A Girona, la participació va ser de més del 21%, per exemple. Una gran capital, amb un clar triomf del sí! Però tot i que gairebé un milió de ciutadans ja han votat, això es veu que no significa res. Els mitjans de comunicació silencien sistemàticament les consultes. Per exemple, TV3, la televisió de tots, poca importància li va donar. I per no parlar del menyspreu amb el qual en parlen alguns diaris, etiquetant les consultes de fracàs. Por, tenen por, perquè el camí ja està començat. El camí v...

Diumenge fou un dia molt especial. El 25 d’abril a partir d’ara també haurà de ser una data històrica pel futur del nostre país! A Brunyola i Sant Martí Sapresa, com a molts altres municipis d’arreu del Principat, vam celebrar la consulta sobre el futur del nostre país, per si volem o no la independència. El resultat de la jornada foren 116 vots (un 35% de participació!), dels quals 101 van ser favorables a la independència del nostre país, 5 vots de no i 10 en blanc. Després de muntar la preceptiva urna, el dia començà amb el repartiment de coca i xocolata a la plaça de Brunyola. Després de l’assolellat matí, la festa continuà a la tarda amb un campionat de botifarra, un animat espectacle infantil i un recital de poesia. Després de la poesia fou el moment de l’actuació de la cantautora empordanesa Rusó Sala ( www.myspace.com/rusosala ), acompanyada per en Martí. La Rusó va delectar als assistents oriünds i no oriünds amb la seva dolça veu, amb el marc immillorable del castell de Bruny...

Què amaga el quart gra de raïm? La transparència, la sinceritat, la lleialtat i el respecte envers tu mateix faran ser de tu allò que ets, amb estatura, carácter, fesomia i la intel·ligència que tens. No envegis ningú. Allò que els altres diguin, no hi afegeix res.

Enamorats, rosa, llibre, festa popular, alegria, amor, diada de cavallers, princeses i dracs. Poc hi ha més a dir del dia del llibre i la rosa, del dia dels enamorats de la vida i de l’amor! Feliç dia de Sant Jordi! :-) Sant Jordi Un llibre Una rosa L’amor I tu

Una xifra i una lletra. Però és molt més que el dia 25 d’abril, el dia que els Marcs que volen celebren el seu sant o la diada de València (dia que es va perdre la batalla d’Almansa, el 1707). Aquest any és el dia que una bona tongada de pobles i ciutats (iniciada el 13 de setembre de l’any passat a Arenys de Munt) del principat de Catalunya celebren el referèndum popular per decidir sobre el futur del nostre país, és a dir, si volem o no la independència. Girona s’erigirà en cap de cartell d’aquesta jornada que ha de ser de conscienciació i de reivindicació per dir que els catalans som qui hem de decidir sobre el futur del nostre país, i no des de les poltrones de Madrid. I també a Sant Martí Sapresa i Brunyola celebrarem la consulta popular! Endavant, un pas més per ser escoltats, un pas més cap a reivindicar els nostres drets, un pas més cap a la independència dels Països Catalans! Tan de bon ben aviat arribi el definitiu per dir que sí, que volem al independència!

Avui a l’auditori de la Mercè de Girona hi ha un bufet lliure de poesia. Constarà d’un entrant gentilesa de la casa, seguit d’uns primers i uns segons plats poètic que escollirà el públic. Entre el primer hi el segon oferirem un sorbet de llimona. I per finalitzar l’àpat poètico-musical, les postres de la casa. Us animeu a tant suculent àpat? ;-) PD: gràcies Magda Parera per aquesta genial iniciativa! http://www.facebook.com/?ref=home#!/event.php?eid=115815068431789&ref=mf

Fa pocs dies vèiem per televisió unes imatges que ferien l’ànima. La policia de la ciutat de València colpejava a totes les persones que s’oposaven pacíficament a l’enderrocament de part del patrimoni històric de la ciutat de València, les cases del barri del Cabanyal. La senyora alcaldessa de la ciutat de València, la pepera Rita Barberà vol fer una avinguda fins al mar enderrocant un patrimoni que hi era molt abans que ella. Tot això fa molta ferum a especulació immobiliària, oi? I sobretot ràbia, moltíssima ràbia de veure com gent que ha habitat tota la seva vida en aquest barri es veu obligada a marxar-ne, i a més amb violència. A què juguen el PP i a companyia? La democràcia no vol dir que el poble participa? En aquest cas sembla que no... Fins quan haurem de suportar la destrucció del territori? No serà que la faraònica obra que vol fer la Sra. Barberà és una manera de tapar els casos de corrupció que afecten el seu partit? Com diuen els Brams, si ens destrossen les contrades, al...

El passat cap de setmana, concretament el dia 10 d’abril vam celebrar a l’auditori de la Mercè un concert-festa per recaptar diners pels damnificats pel terratrèmol que va afectar Xile fa una mica més d’un mes. Va ser una festa genial, plena de gent i sobretot de molt bon ambient. Van obrir la nit l’Orchestra Fireluche amb els seus instruments de joguina. Seguidament, per pantalla gegant vam veure el Madrid-Barça (0-2!:-)!) Amb un bon regust de boca per la victòria blaugrana, van tocar seguidament els The Sords, joves però amb molt futur i seguidament, The Forrest Band, una banda amb un potent directe. Però com que el temps era limitat, vam haver de tancar la barraca, això sí, amb un somriure per la solidaritat demostrada per la gent. A totes i tots, moltíssimes gràcies! Vam aconseguir recaptar més de 3000 euros per Xile! Una bona nit per corroborar que la utopia de la solidaritat és una realitat!

Avui torna a ser el dia! Ja estic comptant les hores que queden per tal que arribi el moment. Si la cita s’escau un dia entre setmana, després de la feina correré (literalment) cap a casa per prendre una dutxa, embadurnar-me de crema hidratant i empolainar-me amb les meves millors gales: un vestit curt i ajustat o uns texans cenyits amb una samarreta escotada en poden ser l’exemple. Escolliré unes arracades a joc amb la combinació de roba que em vestirà. Una mica de perfum i un toc lleuger de maquillatge seran el punt final a la meva preparació per veure’t, per a tan desitjada cita. I si la nostra cita esdevé en cap de setmana, em passaré bona part del jorn pensant en tu, en tot el que t’envolta. Un cop abillada, marxaré escopetejada cap al lloc al on tu i jo haurem quedat. Saps bonic? Ets la meva mania preferida. La que em fa tornar boja només de pensar-hi, la que fa que tota la meva espinada s’erici des del moment que la meva ment sap que t’ha de veure, aquella que fa que em tremolin...

No gaire lluny de la meva Girona adoptiva i el meu Sant Martí natal hi ha llocs realment preciosos per descobrir. Recentment vaig poder anar a Sant Silvestre, a Llançà, una ermita envoltada per una paisatge ple d’energia i bellesa. Lloc perfecte per passar un dia en família, amb els amics, en parella o sol/a. Passejar, impregnar-se de la primavera ixent i contemplar el rierol fluir, com ho fa la vida, tot il·luminat per un sol calent però no roent fou una estona impagable. Allí també hi conflueixen una colla de camins que permeten fer excursions de diferent durada per explorar més indrets d’aquest trosset de terra, el que més vull! Val la pena realment perdre’s-hi! (La foto correspon a l’ermita, amb el rierol al costat).

Del bonic viatge a Gran Canària em quedo amb un bon grapat de bones sensacions. La primera i més bonica és l’amabilitat de la gent de l’illa, sempre predisposats a respondre a les preguntes, a explicar-nos les coses amb un exquisida educació i un somriure a la boca! La seva senzillesa i generositat van ser impagables! Quin plaer contemplar la humanitat! També fou un moment màgic la posta de sol a les dunes: contemplar aquell immens desert, paradoxa del que som: un gra de sorra enmig d’un immens espai, que se’ns endu el vent, però que allí d’una manera o altra hi deixem quelcom... O també la bellesa penetrant de la zona del llac de Soria, talment un oasi enmig del desert. Però també una mica de tristesa en veure que aquell preciós espai s’havia cremat no feia pas tant. O també la destrucció del litoral de la part sud de l’illa per convertir-lo en un gran complex turístic... La paradoxa de voler evolucionar però alhora involucionar destruint la natura. Però què caram, quin tros de viatge...

Després d’unes reparadores hores de descans, esmorzàrem a l’alberg, a on la gent convivia com una gran família i amb un immillorable ambient. Un cop la gana satisfeta, la pregunta era quina ruta fèiem. Ens decidírem a anar a visitar Agaete, un poble de la costa oest. De camí vèiem la veïna illa de Tenerife, amb unes vistes impresionants, però que el mareig no em va deixar gaudir-ne gaire d’aquest indret declarat parc natural. Després d’una interminable estona de corbes, arribàrem a Agaete, a on fou divertit trobar aparcament amb els estranys aparca-cotxes que hi havia. Vam anar a visitar les piscines d’Agaete, un indret ple de petites basses naturals a on la gent es banyava malgrat la forta brisa. Després de la visita, de nou a la furgoneta i cap a Sardina. Com que la platja no ens convencé, vam decidir acabar el nostre periple a la platja de las Canteras de Las Palmas. Allí, després de preparar un improvisat dinar a la platja i cruspir-nos-el, vam fer un cafetó, vam conversar animadam...

Tens la força de les coses que.... Tens la força de les coses que Cauen amb força, els llamps, Les estrelles, els arbres, La veritat. I ets forta com les coses que Pugen amb força, La mar, els volcans, Els arbres, La veritat.

Demà a l’auditori de la Mercè de Girona hi ha haurà una jornada solidària amb els damnificats pel terratrèmol que va sacsejar Xile fa aproximadament un mes i mig. Hi actuaran l’Orquestra Fireluche, Forrest Band i The Sords. I a més hi haurà la retransmissió amb pantalla gegant del Madrid-Barça. Un dia de solidaritat entre pobles que comparteixen un tràgic 11 de setembre, un dia de festa feta amb el cor per demostrar que l’amor i la solidaritat són els motors de la vida! Us hi esperem! http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=111742122173748&ref=mf

El tercer dia a l’illa de Gran Canària s’inicià de forma semblant al segon. Esmorzar a l’apartament, recollir les coses i enfliar-nos a la furgoneta. En aquest primer tram del dia el destí escollit era l’embassament de Soria. Després d’una bona estona de corbes i més corbes hi arribàrem. Realment espectacular la imatge: un gran llac envoltat de palmeres i muntanyes, com un oasi enmig del desert. Després de copsar la màgia i la bellesa de lloc, pujàrem de nou a la furgoneta per anar al Roque Nublo, un dels lloc més emblemàtics de l’illa a través del camí de muntanya que ens marcava el GPS... però aquest enginy electrònic no havia previst que les últimes pluges a l’illa havien inutilitzat el camí, de manera que després de fer un camí estretíssim i sorrós i remuntar un petit esvoranc, vam haver de desfer el camí fet. Vam buscar un camí alternatiu per arribar al destí desitjat, però tampoc; la carretera de nou tallada. Vam acabar dinant a un altre llac, el emblase de las Niñas, a on tot es...

El segon jorn del viatge comença no gaire bé per a servidora, ja que s’entreveia que un constipat m’atraparia. Vam esmorzar a l’apartament i seguidament vam buscar una platgeta. Les Meloneras, tot i les recomanacions, no ens convencé i després de buscar una bona estona, vam acabar a la platja d’Armadores, que m’agradà per la nitidesa de les aigües, però no em va agradar gens la massificació que hi havia. Em vaig passar l’estona passejant per les botiguetes que hi havia i finalment vam marxar a dinar al port de Mogán. Després de descansar una miqueta vam anar a passejar pel port de Mogán, realment preciós i tranquil. Però ja no vam visitar gaire res més, ja que vam retornar a l’apartament per tal de poder anar a veure l’Arsenal-Barça a una taverna anglesa, a on també sopàrem. Fou divertit veure el partit retransmès en anglès i alemany! Després de tastar “las papas arrugadas con salsa mohón” i altres menges, acabàrem la nit a l’apartament fent copes i jugant a cartes.... (La imatge corre...

A la matinada de dimarts, després de poques hores de dormir, ens aixequem i arribem just per enganxa-nos a la cua de passatgers que van en direcció a Gran Canària. Després d’un enlairament una mica tambalejant, més de tres horetes de vol abans d’aterrar a l’aeroport de Gran Canària, prop de Telde. Un cop recollida la súper furgoneta que llogàrem, van anar fins a la localitat de Telde, vam pujar a una muntanya-mirador i finalment vam anar direcció la caldera de Bandama, un impressionant volcà amb unes bones vistes. Com que feia força fresca, vam decidir anar a dinar a Arinaga, prop de la platja, a on feia un bona i relaxant temperatura. Una vegada la panxa satisfeta, vam continuar fins a Maspalomas-La playa del Inglés, un lloc ben turístic, a on va ser una bona odissea aconseguir allotjament, cara havíem tingut problemes amb la reserva. Després d’un bon estira i arronsa, vam quedar-nos en un complex d’apartaments, a on 6 vam dormir en un lloc de 2, convivint en un minúscul espai. Despré...