evita

Girona està preciosa. Colors groguencs, marronosos, verds, blaus, etc. es barregen amb olors de porros, castanyes, glops de ratafia, de cervesa.... Festa, música, conversa, mirades... Tot i la felicitat d'aquests moments em dol una cosa: per què hi ha poca gent que parli català? A les barraques, tret d'alguns reductes, el castellà s'imposa sovint a aquesta nostra llengua, tant rica de matisos... Per què passa això? No tenim suficient autoestima per defensar-la i utilitzar-la? Catalunya i el català només ens tenen als qui estimem aquest país, ja siguem autòctons d'aquí o gent d'altres contrades que ha vingut i s'ha enamorat d'aquest racó del Mediterrani.... D'altra banda, indignació és la que he sentit aquest matí quan he vist que al poble germà, Euskal Herria, el seu lendakahri serà pròximament jutjat per buscar una sortida pacífica al conflicte del seu poble, que també demana la llibertat. Com es pot ser tant hipòcrita de criminalitzar aquells que busqu

Després de la tempesta diuen que arriba la calma. Després de la foscor, la claror. Després dels núvols, el sol. Després del fred, la calor. Després de la tristesa, la felicitat. Després del desamor, l'amor.