Indefinicions pretesament literàries


PROMESA
La papallona li diu a la flor: sedueix-me amb els teus colors i jo et perpetuaré.

ESTACIONS
Hivern, mesos de gestació
Primavera, temps de brotar
Estiu, moment d’esclat,
Tardor, època de recollir.

MARE??
La mare em diu que no he de tenir por. Que ja sóc una nena gran. Al maig vaig fer 8 anys i com a regal els pares em van regalar una nina, l’Olga, que pentino cada dia. Ara està asseguda aquí al meu costat i li vaig passant la mà pels cabells. La mare també m’explica que quan tingui por m’imagini que faig una cosa que m’agrada molt; ara penso que m’estic menjant un gelat de xocolata, que és la cosa que més m’agrada fer després de jugar amb els meus amics. Ara fa dies que no veig a la Sira, la Clàudia, la Magalí, l’Enric i en Joel. Són els meus millors amics. Anem junts a classe i a vegades, sobretot a l’estiu, quan sortim del cole anem al riu que hi ha darrera l’escola a tirar pedretes a les granotes (això la mare no ho sap i em renya perquè diu que tardo massa a arribar a casa...). Estic lluny de casa i tampoc puc jugar amb en Terri, el gos de l’Arnau i l’Esperança, els veïns del pis del costat. Quan vam marxar, l’Esperança tenia una panxa força grossa i em va dir que quan tornéssim ja hauria nascut en Xavier i que em deixaria anar-lo a passejar amb ella. Ja tinc ganes de tornar i veure com és “el seu nino”, que deia ella quan es tocava la panxolina!
Mare? Encara tinc por tot i que penso que m’estic embrutant la cara amb el gelat de xocolata... Aquí a la cabana on estic (que és molt diferent d’una que vam intentar construir amb els amics) van entrant dones i estan parlant en un idioma que no conec. Una porta un gerro a les mans, una altra una tovallola i encara n’hi ha una altra, amb un vestit verd que no m’agrada gens (sembla una tuiarra, ecs, quin fàstic de vestit!) que porta una cosa lluent a les mans que.... Ja sé què és! És allò que fa servir el pare per treure’s els pèls de la cara. Ja me’n recordo com es diu!: afaitar-se. Ens ho va explicar un dia als meus germans i a mi quan el miràvem quan es passava un pal llarg acabat com una pala per la cara davant del mirall del lavabo. Li vaig preguntar què feia i em va explicar que s’afaitava i com ho feia. Ara que he vist aquell rectangle lluent m’ha vingut al cap!
Ara la senyora del vestit de moc em diu que m’obri de cames i que em tregui les calcetes (avui porto les d’aneguets de colors, les meves preferides, la mare me les ha deixat triar!). Ahir, abans d’anar a dormir, la mare em va explicar que avui seria un gran dia per a mi. Que em convertiria en una dona com ella. Però què vol dir ser una dona? Mare? A on ets? No et veig... La senyora dels vestit que no m’agrada em diu que no em farà mal, que ja sóc una dona i que no he de plorar. Però jo tinc por i m’abraço a l’Olga. Ai! Sento una cosa freda a la vulva. Tinc molta por! MAAAAARE!

Comentaris

Anònim ha dit…
Ondia Eva...

kin gran conte... m'has deixat perplexa i fascinada. Felicitats!
M'has posat la pell de gallina. Des del primer moment era com si veiés la història... kina història...
Un bonic conte escrit per una gran fada!
Ja estic esperant el pròxim amb ànsies!
Podria acabar bé akest? jejejej
En serio... que acabin com tu vulguis però no deixis de fer-ho!
esterdementa ha dit…
genial,

m'has posat la pell de gallina ja des de l'inici del conte.
Felicitats!
Segueix escriguent! és una passada.
Si vols et puc ajudar a il·lustrar-los! jejeje
may ha dit…
nena...és una passada...una mica més i em cau la llàgrima...
esta molt ben redactat, ben be en la pell de la nena, des del seu punt de vista, des de la seva innocencia...es pot percebre perfectament el moment i com trenquen aquesta innocencia...quan arriba el moment en què HAS de deixar de ser una nena per passar a ser una dona...
desperta sentiments de rabia i d'impotencia al mateix temps, d'injusticia, incomprensió...
*una abraçada*

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol